Desenvolupament social i agents de socialització
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,65 KB
El desenvolupament social, inclou tots els processos que influeixen en la relació que una persona estableix amb si mateixa i amb les altres
Factors genètics, cada ésser humà disposa des del seu naixement d'una manera de ser que té les seves arrels en la genètica. Factors ambientals, cada persona es desenvolupa en unes circumstàncies ambientals i socials concretes en un mitjà cultural, econòmic i familiar.
Mitjançant el procés de socialització la persona es forma com a ésser únic i es converteix en membre actiu i de ple dret del grup social al qual forma part.
Socialització primària: es produeix en la família i es caracteritza per la incorporació de les normes d'una manera personalitzada, flexible i subjecta, en alguns casos, a negociació. Socialització secundària: es produeix en altres contextos socials com l'escola o altres grups, les regles són menys intimes i menys personalitzades.
Agents de socialització: persones o institucions que influeixen sobre el nen i incideixen en el seu desenvolupament social. Família: el primer grau d'agent socialitzador, durant un cert temps de vida del nen la família constitueix l'únic entorn de desenvolupament, actua com un filtre sobre la resta d'agents socialitzadors. Funció educadora dels pares: són els primers educadors dels fills, transmissió de valors i aprenentatges, és la intervenció educativa del pare en el desenvolupament socioafectiu dels seus fills. Relació entre germans: relacions significatives, aprenen a barallar-se i a resoldre conflictes, de vegades són molt positives i satisfactòries, en altres casos es tracta de relacions molt conflictives. Noves modalitats d'organització familiar: no existeixen diferències significatives quant a desenvolupament social i afectiu entre fills d'aquestes famílies monoparentals o homosexuals, la socialització en la família sol ser més activa, presenten més maduresa i responsabilitat. Famílies monoparentals per separació, si hi ha problemes és per falta de recursos. Famílies reconstituïdes, certa ambigüitat. Escola: institució organitzada per a la transmissió de continguts on la proporció d'infants és més gran que a la família. Grups d'iguals: primeres relacions amb altres tenen lloc en context familiar. Educació amb pantalles: la educació incidental es caracteritza pel fet que té lloc de forma espontània i informal, sense objectius educatius concrets.
Teoria aprenentatge social Bandura: es duu a terme a través de la imitació i observació, mitjançant la imitació els progenitors el recompensen amb carícies i atenció que és el que el bebè necessita, actua com a reforçador de les conductes, a mesura que va creixent l'infant obté recompenses.
Teoria sociocultural Vygotski: la llei de doble formació dels processos psicològics superiors com el llenguatge o el pensament apareix dues vegades, primer a nivell interpsicològic entre persones i després intrapsicològic en un ambient inter i individual.
Teoria psicosocial Erikson: el desenvolupament de l'ésser humà té una base fonamental en com es relaciona amb altres éssers humans, en part pel fet que l'entorn cada vegada és més ampli.
Teoria ecològica Bronfenbrenner: microsistemes: relacions interpersonals i patrons d'activitat. Mesosistema: sistema de microorganismes entramat de relacions que es estableixen entre feina i família. Exosistema: Macrosistema.
Jo existencial: clara diferenciació entre un mateix i la resta de persones, s'autoreconeixen com a subjecte independents i diferents dels altres.
La valoració de l'autoconcepte dóna lloc a l'autoestima que pot ser positiva, negativa, ajustada o desajustada.
El coneixement social: s'inicia mitjançant l'establiment de les primeres relacions diferenciades i continua amb la comprensió de les intencions de l'altre i la presa de perspectiva.
La presa de perspectiva: suposa la possibilitat d'imaginar el que poden estar pensant i sentint les altres persones.
El trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat: trastorn d'origen neurobiològic que es caracteritza per un desenvolupament inadequat del nivell d'atenció, hiperactivitat i impulsivitat, amb un deteriorament significatiu. Hiperactivitat: gran activitat a nivell motor, no es mantenen mai quiets. Impulsivitat: falta d'autocontrol, reaccionen de manera ràpida i irreflexiva als impulsos. Dèficit d'atenció: dificultats per concentrar-se.