Desenvolupament Social i Socialització: Teories i Agents Clau

Desenvolupament Social

El desenvolupament social és un procés de transformació evolutiva de la persona, en què, gràcies a la maduració biològica i a la interrelació amb els altres, va adquirint les capacitats que li permetran viure i desenvolupar-se com un ésser individual i social. Les adquisicions durant el desenvolupament social són molt variades i en totes hi trobem aspectes cognitius, afectius i conductuals.

Socialització

La socialització és el procés d’interacció contínua de l'infant amb l’entorn social a través del qual la societat l'incorpora als diferents grups socials, i li transmet valors, normes, costums, coneixements i formes d’actuar que li permeten adaptar-se activament a aquests grups. Podem dir que a la base de tota socialització hi trobem:

• Aprenentatge cultural
• Formació de la identitat

Això vol dir que durant el procés cada persona converteix la realitat sociocultural en significativa per a la seva vida i la dels que l’envolten.

Fases de la Socialització

Socialització Primària

És la primera socialització per la qual passa l'infant i es produeix dins de la família. En el context familiar, l'infant establirà les seves primeres relacions.

Socialització Secundària

Comença quan l'infant comença a interactuar amb altres contextos diferents del familiar, normalment a l’escola. La càrrega afectiva es transforma en una càrrega més pedagògica.

Socialització Terciària

És el procés que consisteix a internalitzar continguts culturals diferents dels que la persona coneix o bé continguts nous de la societat a la qual pertany a causa d'algun canvi radical en aquesta mateixa societat.

Agents de Socialització

Els agents de socialització són les persones, grups, organitzacions, etc., amb els quals l'infant interactua i, per tant, gràcies als quals es socialitza. Aquests agents inclouen:

La Família

Durant un temps, la família serà l’únic context o entorn en què l’infant es desenvoluparà. La família, com a agent socialitzador principal, actua de filtre sobre la resta d’agents socialitzadors. Els pares són els primers educadors, ja que pel fet de conviure interaccionen contínuament i això suposa una transmissió d’aprenentatges.

Estils Educatius Familiars

L'estil educatiu és el patró d’interacció de l’adult amb l'infant en situacions quotidianes. Podem definir tres estils educatius principals:

• Autoritari

  Caracteritzat per un grau de control alt i moltes exigències, un nivell d’afecte (explícit) baix i baixa comunicació. Conseqüències: persones amb escassa competència social, impulsivitat i agressivitat.

• Permissiu

  Grau d’afecte i de comunicació molt alt, però poc control de conducta i exigències mínimes. Conseqüències: baixa competència social, baix control dels impulsos i molta conformitat amb els iguals.

• Democràtic

  Nivell d’afecte explícit i de comunicació alts, combinat amb un nivell alt de control i d’exigències adequades a l’edat. Aquest estil és el que pot resultar més positiu per al desenvolupament personal i social de l'infant. Conseqüències: persones amb competències i habilitats socials adequades, amb autocontrol i autonomia.

El Paper dels Germans

Els germans també són un agent socialitzador, ja que permeten descobrir i assajar habilitats socials que no podrien practicar amb els pares perquè no estan en condicions d’igualtat. Permet descobrir maneres diferents de relació, emocions, conflictes, etc., i tot això amb la seguretat de l’afecte incondicional que proporciona la família.

La Influència de la Família com a Institució

La família pot afavorir o dificultar el desenvolupament de l'infant i la seva adaptació a altres contextos socials. Les experiències de relació familiar no són només les primeres, sinó també les més significatives i tenen molta importància en el desenvolupament individual i social de l'infant.

L'Escola

Si l'infant viu en un nucli familiar sa, no necessitarà cap agent socialitzador. L’escola té la finalitat d'educar d’una manera reglada, sistemàtica i organitzada. Aquesta funció té dues vessants:

• Transmissió de normes, valors i hàbits
• Transmissió de sabers i coneixements de la societat

L'Educador/a

L'educador/a passa a ser una figura de referència. El paper d’aquesta figura s’assembla molt al d’un cuidador familiar, ja que el seu objectiu fonamental és tenir cura i satisfer les necessitats bàsiques. Per això, moltes vegades arriben a ser una figura de referent secundari.

Els Iguals o els Companys

Per primera vegada, l'infant es troba en igualtat de capacitats i condicions per aprendre i assajar diferents habilitats socials. Aquesta situació li permet imitar conductes, comparar-se amb els altres, competir amb ells, resoldre conflictes, etc.

Educació Incidental i Transmissió de Valors

L'educació incidental és la influència de les idees i continguts que els infants, des de molt petits, adquireixen a través dels mitjans de comunicació i dels dispositius electrònics. A través de la pantalla, van aprenent maneres d’expressar emocions, valors i formes de relacionar-se, d’afrontar les dificultats i de resoldre els conflictes, encara que no sempre sigui de la manera més adequada. Moltes vegades, aquestes opcions no coincideixen amb les de la família, la qual cosa pot ser enriquidora. Però els models de la pantalla poden entrar en conflicte amb els valors i les normes de la família i, per tant, desorientar l'infant. Per tant, és necessari, des de les famílies, regular el temps que els infants dediquen a utilitzar aquests mitjans i els continguts.

Teories del Desenvolupament Social

Bronfenbrenner: Teoria Ecològica dels Sistemes

Diverses teories psicològiques expliquen com es produeix el desenvolupament social en les persones, i ho fan des de diverses perspectives. Segons aquesta teoria, hi ha quatre contextos que influeixen en el desenvolupament humà. Aquests contextos els anomena sistemes i s’organitzen en funció de la proximitat de la persona. Així tenim:

• Microsistema: Família i escola.
• Mesosistema: Relacions entre família, escola i amics.
• Exosistema: Família extensa, amistats dels pares, treball dels pares, mitjans de comunicació i internet.
• Macrosistema: Valors, tradicions, sistema polític/social/econòmic del país.

Erikson: Teoria del Desenvolupament Psicosocial

Des de la perspectiva psicosocial, tenim la teoria psicosocial d'Erik Erikson. Erikson proposa vuit etapes en el desenvolupament social al llarg de la vida; a cada fase hi ha unes tasques pròpies, anomenades crisis.

Infància Primerenca (0-18 mesos): Confiança vs. Desconfiança

L'infant ha d’aprendre la capacitat de confiar en els altres. Si els pares són molt consistents i donen continuïtat a les coses, l'infant veurà el món com un lloc segur i confiarà en les persones. Si els pares actuen de manera inadequada, el nadó veurà el món social amb desconfiança i podrà ser una persona aprensiva. Erikson dirà que el que hem d'aconseguir és l'equilibri. Si es produeix aquest equilibri, l'infant desenvolupa la fortalesa psicosocial d'esperança i confiança.

Autonomia vs. Vergonya i Dubte (fins als 3 anys)

Si se l'anima a explorar i a manipular el seu entorn, desenvoluparà un sentit d’autonomia. Però, si al contrari se'l desanima, es tornarà una persona dependent dels altres, per la qual cosa li faltarà autoestima. Si s'aconsegueix aquest equilibri entre autonomia, vergonya i dubte, l'infant desenvoluparà les fortaleses psicosocials de voluntat, determinació i autocontrol.

Iniciativa vs. Culpa (dels 3 als 6 anys)

L'infant comença a tenir iniciativa, inventant jocs. Si se li dona l'oportunitat de dur a terme les seves idees, fomentant la creativitat, desenvoluparà la sensació d’iniciativa. Afrontarà els problemes amb responsabilitat. Si, al contrari, es critica, els objectius de l'infant es veuen frustrats i desenvoluparà un sentiment de culpabilitat. Si s'aconsegueix un bon equilibri entre iniciativa i culpa, l'infant desenvolupa la fortalesa psicosocial anomenada coratge i serà capaç de dur a terme una acció tenint en compte les seves limitacions i errors anteriors.