Desequilibris Territorials a Espanya: Causes, Evolució i Factors

Desequilibris Territorials a Espanya

Introducció

L'Estat de les autonomies es basa en la igualtat territorial i en la solidaritat. No obstant això, tot i que no hi ha privilegis o discriminacions fiscals, salarials o de seguretat social, ens trobem amb desequilibris regionals.

Causes dels Desequilibris

Diversos factors contribueixen als desequilibris territorials:

• De caràcter natural: relleu, clima i vegetació.
• De caràcter històric.
• De caràcter humà: econòmics, poblacionals, urbans, etc.
• De caràcter polític: l'organització del territori depèn de les decisions polítiques.

Indicadors dels Desequilibris

• Econòmics: PIB, renda per càpita i infraestructures.
• Demogràfics: densitat de població.
• Socials: nivell de benestar i serveis.

Origen dels Desequilibris Territorials fins 1975

Segle XIX

La industrialització va crear contrastes entre les zones perifèriques, on es van instal·lar les primeres fàbriques (País Basc i Catalunya), que van atreure població, i la resta del territori.

Segle XX

Als anys 60 s'afiancen els desequilibris i es crea un model territorial caracteritzat per:

• Zona centre poc desenvolupada: excepte Madrid, que es converteix en un centre financer, industrial i de serveis.
• Perifèria desenvolupada: excepte Galícia i Andalusia.

Entre aquestes zones existeixen desequilibris econòmics, demogràfics, socials i de poder.

Evolució dels Desequilibris a partir de 1975

Crisi de 1975 - Fi de la primacia de la indústria

La reestructuració econòmica posterior a la crisi canvia els factors que determinen els nous desequilibris. El desenvolupament econòmic ja no es basa en la producció industrial, sinó en una societat postindustrial basada en:

• Serveis.
• Tecnologia avançada i alta tecnologia.
• Activitats innovadores.
• Centres tecnològics i de recerca.
• Disponibilitat de mà d'obra qualificada.
• Inversions en investigació i formació.
• Bones infraestructures de comunicació.

Desequilibris a partir de 1985

A partir de 1985, sorgeixen diferents tipus de territoris:

• Eixos de dinamisme: Madrid, País Basc, Vall de l'Ebre, litoral mediterrani nord i arxipèlags balear i canari. Són àrees de creixement econòmic, demogràfic i social.
• Espais menys dinàmics:
  • Espais especialitzats en sectors industrials madurs o en crisi (Cantàbrica i Astúries).
  • Espais amb molt pes del sector primari (Andalusia, Múrcia, Castella i Lleó, Extremadura i Castella-la Manxa).