Desequilibris territorials i política regional europea

Desequilibris territorials i indicadors

Les causes són les diferents condicions naturals i la distribució dels recursos, la localització de les activitats més dinàmiques en cada moment històric i les actuacions humanes que els han accentuat fins a èpoques recents. Els indicadors són diversos:

• els desequilibris econòmics es mesuren tradicionalment pel PIB i pel PIB per càpita.
• Els desequilibris demogràfics se solen mesurar pel creixement i la densitat de població.
• Els desequilibris socials es mesuren tradicionalment per la renda bruta disponible de les cases.

La convergència entre les regions a cada indicador es mesura calculant la diferència entre la comunitat que té el valor més alt i la que té el valor més baix.

Bases de la política regional

És l'instrument per a pal·liar els desequilibris regionals d'un estat i fomentar el desenvolupament regional. A Espanya es va iniciar a la dècada de 1960, amb plans de desenvolupament, però al 1986 va néixer una nova política regional marcada per:

• el desig d'aplicar el principi de solidaritat interterritorial establert per la Constitució.
• l'establiment i desenvolupament de l'estat de les autonomies.
• l'adhesió a l'Europa comunitària. Tot i que l'Estat ha perdut protagonisme.

Objectius de la política regional europea

La tradicional iniciada el 1975 ha tingut com a objectius generals coordinar les polítiques regionals dels estats membres i corregir els desequilibris entre les regions europees, donant suport econòmic a les més desafavorides. La nova política regional i de cohesió territorial 2014-2020 té dos objectius:

• invertir en el creixement i l'ocupació de totes les regions, a fi d'aconseguir els objectius generals: assolir un creixement intel·ligent, sostenible i integrador.
• fomentar la cooperació territorial europea intercanviant experiències i adoptant accions conjuntes per solucionar problemes comuns.

Els fons europeus

La política regional s'executa a través de 3 fons: el Fons Europeu per al Desenvolupament Regional (FEDER), el Fons Social Europeu (FSE) i el Fons de Cohesió (FC). El FEDER i el FSE beneficien totes les regions europees. El FEDER té com a objectiu enfortir la cohesió econòmica, social i territorial de la unió, també finança la cooperació territorial europea, la reducció dels problemes urbans i les aportacions a les regions septentrionals poc poblades i les regions ultraperifèriques. El FSE té com a objectiu invertir en les persones per impulsar l'educació, millorar les oportunitats de trobar treball i reduir el risc de pobresa, també finança la meitat de la iniciativa d'ocupació juvenil, dotada amb 6000 milions d'euros. El FC és de caràcter nacional i reben els estats amb un PIB per càpita inferior al 90% de la mitjana comunitària. Té com a objectiu reduir les disparitats socioeconòmiques i promoure el desenvolupament sostenible, les inversions son destinades a xarxes transeuropees.

Les categories de regions europees que reben fons

Les ajudes europees que es reben depenen de la categoria en què s'enquadren les regions, les que tenen un PIB per càpita inferior a la mitjana reben més, les categories són les següents:

• regions menys dinàmiques: PIB per càpita inferior al 75% del PIB mitjà de la UE.
• regions en transició: PIB per càpita entre el 75% i el 90% del PIB mitjà de la UE.
• regions més dinàmiques: PIB per càpita superior al 90% del PIB mitjà de la UE.

A més les regions ultraperifèriques i les septentrionals poc poblades de la Unió reben una dotació.

Les repercussions de la política regional europea

Ha comportat una certa cessió de sobirania. La UE ha de ser informada de les polítiques regionals, i les pot autoritzar, modificar o prohibir segons que siguin compatibles o no amb la política comunitària. Ha proporcionat ajudes que han afavorit la convergència espanyola amb Europa, des del 1986 totes les regions espanyoles han millorat la seva convergència amb la mitjana comunitària i al 2010 totes se situaven per damunt del 75% de la mitjana. El ritme de convergència ha estat desigual, ja que entre 1995 i 2007 va estar més accelerat, per la bona situació econòmica i per la nova entrada a la UE de nous membres amb un nivell més baix, des de 2007 la convergència s'ha reduït a causa de la crisi del 2008, i des de 2010 està per sota la mitjana comunitària. Ha reduït els desequilibris interterritorials, ja que les ajudes es concentren a les regions menys dinàmiques, la velocitat de convergència ha estat més alta a les regions amb un PIB per càpita superior a la mitjana.