Desgast del Govern i Política Franquista a Catalunya: Anàlisi Històrica

Desgast del Govern

Les reformes econòmiques havien provocat un deteriorament de les relacions entre els sindicats i el govern, ja que els esforços per a la reconversió econòmica havien carregat essencialment els treballadors. A la forta oposició de CCOO a algunes mesures del govern, s’hi va unir l’any 88 la UGT. El resultat va ser la convocatòria d’una vaga general el 14 de desembre de 1988, que va tenir un èxit notable de participació. Com a resposta a la greu situació de tensió, el govern va respondre amb una sèrie de mesures socials i laborals entre el 90 i el 95. També es va conèixer l’anomenada “guerra bruta” contra el terrorisme, que havia suposat una certa connivència de les autoritats amb els Grupos Antiterroristas de Liberación (GAL), una organització de pistolers relacionada amb sectors de la policia i l’extrema dreta, que havien comès una trentena d’atemptats contra presumptes membres d’ETA entre el 83 i el 87. L’erosió del govern socialista es va incrementar a partir del 92 amb l’arribada d’una nova recessió econòmica d’abast mundial.

La Política Franquista envers Catalunya

Una de les obsessions més grans de les noves autoritats franquistes era posar fi al que anomenaven “separatisme català”. Per això, el dia 5 d’abril del 38, l’exèrcit franquista va trepitjar terres lleidatanes. Franco va signar un decret que abolia l’Estatut de Catalunya i posava fi a l’autogovern. A canvi, va imposar un règim centralista i uniformista que volia forjar una nova “Catalunya española” de la qual se’n pretenia extirpar definitivament el catalanisme. L’intent d’esborrar la identitat catalana va tenir un gran impacte en l’àmbit cultural fins al punt que podem parlar d’un veritable genocidi cultural: es van prohibir els símbols d’identitat de Catalunya, es va procedir a una nova retolació de carrers, es van eliminar monuments públics i es va bandejar la llengua catalana de la vida i els espais públics. Les principals institucions culturals, com l’Institut d’Estudis Catalans, van haver de passar a la clandestinitat i es va canviar el nom de la Biblioteca de Catalunya pel de Biblioteca Central. Es tractava de recloure la llengua catalana en l’àmbit estrictament domèstic i d’imposar el castellà com a única llengua oficial i de cultura.