La Desgràcia d'Atenes: Un Anàlisi Històric

La Desgràcia d'Atenes

(3) Mentrestant, a Atenes, quan arribà la Pàraloa de nit, es contava la desgràcia, i un plany s'estenia des del Pireu, a través de les llargues muralles, fins a la ciutat; l'un li ho explicava a l'altre. Així que, de manera que aquella nit, ningú va dormir, ja que planyien no sols els caiguts, sinó molt més encara ells mateixos perquè creien que anaven a patir allò que havien fet als melis per ser aliats dels Lacedemonis, que els van rendir havent-los sotmesos per setge, i als histieus, als escioneus, als toroneus, als eginetes, i a molts altres dels grecs.

Decisions Estratègiques

(4) L'endemà, celebraren una assemblea en què es va decidir posar dos als ports, llevat d'un, restaurar els murs, apostar sentinelles, i pel que fa a tota la resta, preparar la ciutat com per a un setge. I en açò estaven ells.

Accions de Lisandre

(5) Per la seva banda, Lisandre, des de l'Hel•lespont, havent arribat a Lesbos amb dues-centes naus, va organitzar les altres ciutats i també Mitilene. I cap als territoris de Tràcia envià Eteònic amb deu trirrems, el qual va canviar per complet la situació d’allí a favor dels Lacedemonis.

Separació de Grècia

(6) Ràpidament, Euselecis i també la resta de Grècia es van separar dels atenesos després del combat naval, excepte de la Samis; aquests controlaven la ciutat, degollant els il·lustres.

Missatge a Agis

(7) Lisandre, després d’açò, envia un missatge a Agis cap a Decèlia i amb Lacedemònia, que navegava amb dues-centes naus. Els Lacedemonis i la resta de peloponessos, excepte els arxius, sortiren en massa, havent-ho manat Pausànies, l’altre rei dels Lacedemonis.

Acampada a l'Acadèmia

(8) Quan tots van estar reunits, portant-los davant de la ciutat, va acampar en l'Acadèmia, anomenada gimnàs.

Assetjament d'Atenes

(10) I els atenesos, assetjats per terra i per mar, no sabien què calia fer, estant sense aliats i sense blat, i consideraven que no hi havia cap salvació sinó partir allò que havien fet, no havent-se defensat si no per la supèrbia d'ésser injusts amb els habitants de les ciutats petites, ni per cap altre motiu que perquè eren aliats d'aquells.

Reconciliació i Pactes

(11) Per açò, havent tornat els drets civils a qui els havien perdut, resistint mentre morien molts a la ciutat per la fam, no parlaven de reconciliació. Però quan el blat ja s'havia esgotat per complet, van enviar ambaixadors davant d'Agis, perquè volien ésser aliats dels Lacedemonis, conservant les muralles i el Pireu, i fer pactes sobre aquestes condicions.