Desigualtat i Estratificació Social: Teories Clàssiques i Modernes

Desigualtat i Estratificació Social: Conceptes Clau

La desigualtat social es manifesta en l'estructura i l'estratificació de la societat. L'estructura social es refereix a la disposició d'elements o unitats existents a l'interior d'una societat. L'estratificació social és el procés mitjançant el qual individus, famílies o grups socials s'ordenen jeràrquicament. L'estructura de classes és una forma d'estratificació social en què la forma no igualitària de poder s'expressa en classes antagòniques.

Sistemes Històrics d'Estratificació Social

Al llarg de la història, han existit diversos sistemes d'estratificació:

1. Sistemes Comunals Primitius

   • Economia de subsistència.
   • Forma de designació: estatus i honor.
   • No hi ha justificació religiosa ni legal.
   • Són força igualitaris, perquè no hi ha acumulació de riquesa.

2. Esclavitud

   • Forma de desigualtat més persistent en la història.
   • Característiques: relació econòmica.
   • Mitjans de legitimació:
     1. Legal (propietat sancionada per lleis).
     2. Ideològica: creences racistes i creences no racistes (més comú).

3. Sistema de Castes

   • Exemple: Índia.
   • Origen: invasors aris.
   • Basat en el ritualisme.
   • Justificació religiosa.
   • Els més inferiors són els descastats.

4. Sistema Estamental o Feudal

   • Base: propietat de la terra.
   • Relació: treball i protecció.

5. Sistema de Classes

   • Base: industrialisme.
   • Posicions obertes, basades en els mèrits i no en l'adscripció.
   • Grau de desigualtat: menor en comparació amb la resta de sistemes.
   • Legitimació ideològica: igualtat d'oportunitats.

Teories Clàssiques de les Classes Socials

Karl Marx: Visió Conflictiva de les Classes

Marx va abordar les classes des de diverses perspectives:

• Visió funcional (economista): terratinents, capitalistes, assalariats.
• Visió descriptiva (sociòleg): descripció detallada (separa diferents tipus de burgesia).
• Visió conflictiva (revolucionària): plantejament dicotòmic i abstracte (separa les dues classes principals).

Resum dels principis de Marx sobre les classes:

1. Les classes es formen al voltant de la propietat dels mitjans de producció.
2. Hi ha dues classes fonamentals en cada mode de producció.
3. L'existència de les classes va lligada a l'existència d'altres classes.
4. No hi ha classes sense lluita de classes.
5. Distingeix entre «classe en si» i «classe per a si».
6. Les classes no són una realitat estable.

Max Weber: Dimensions del Poder i Estratificació

Weber proposa tres dimensions jeràrquiques del poder:

• Classes (propietat):
  • Distribució desigual del poder econòmic.
  • Determinades per lleis objectives de l'economia.
  • La classe indica la posició en el mercat.
  • El mercat és un lloc d'intercanvi.
  • Poder econòmic desigual per la propietat.
  • La propietat és una categoria constructiva del poder econòmic.
  • La situació de classe es defineix per la «propietat» o la «no propietat».
  • Les «possibilitats de vida» són les possibilitats que l'individu aprofiti les seves capacitats i aptituds per mediació del mercat.
  • Les classes econòmiques no són grups reals, sinó grups de persones que ocupen el mateix lloc en el mercat.
• Grups d'Estatus (prestigi):
  • Forma de distribució del poder social.
  • Distribució basada en el prestigi (qualitats de la persona i valoració subjectiva dels altres).
  • L'«estil de vida» és la base més característica del prestigi (educació, tipus de treball, costums, etc.).
  • Poden anar acompanyats d'activitats.
  • Actitud activa.
  • Els grups d'estatus són grups reals.
  • L'acció de l'individu està subjectivament orientada.
  • Dificulten les lleis del mercat.
• Partits (poder):
  • Definició de «partit»: pluralitat d'individus associats per tal d'aconseguir objectius polítics.
  • Objecte: poder polític.
  • Els interessos es poden identificar amb classes o estaments.
  • L'associació prové d'interessos individuals similars.
  • La legitimitat és com el poder s'imposa.

Teories Modernes de l'Estratificació Social

Funcionalisme: Davis i Moore

Segons el funcionalisme, si tota societat està estratificada, l'estratificació social ha de ser quelcom necessari.

• Objectiu: explicar la necessitat universal de l'estratificació.
• Definició: sistema de desigualtat de prestigi i d'estimació entre els membres d'un sistema social.
• Les diferències de prestigi corresponen a les diferències entre les posicions que ocupen en l'estructura social.

Tota societat, dins del funcionalisme, ha d'assegurar les tasques i funcions necessàries per a la supervivència. La societat ha de trobar un mitjà eficaç per atribuir als seus membres aquestes funcions i ha de motivar-los. Això comporta la institucionalització d'un sistema d'estratificació i un sistema de recompenses.

• Les recompenses (estima i prestigi) són aconseguides per la col·lectivitat com a reconeixement.
• Els ingressos no són font d'estatus; és l'estatus el que implica uns ingressos determinats.
• El valor personal ha de coincidir amb el valor per al sistema social.

L'estatus depèn de:

1. La importància de les posicions (unicitat funcional; grau de dependència).
2. L'escassetat de personal (amplitud i talent; temps i dificultat de formació).

Neo-marxisme: Erik Olin Wright

Wright identifica tres processos fonamentals en la relació bàsica capital-treball:

1. Domini sobre els mitjans físics de producció.
2. Domini sobre el propi procés de treball.
3. Domini sobre les inversions i l'assignació de recursos.

A partir d'aquests, estableix dos nivells d'abstracció:

• Primer nivell d'abstracció: dos llocs antagònics de classe:
  • Capitalistes: controlen les tres dimensions.
  • Proletaris: no controlen cap dimensió.
  • Estrats intermedis: controls parcials.
• Segon nivell d'abstracció: societats capitalistes reals:
  • Mode de producció capitalista.
  • Mode de producció simple de mercaderies.
  • Situacions contradictòries de classe (els tres processos no coincideixen perfectament).