Desigualtat Global: Modernització vs. Dependència

La desigualtat al món

Dues grans teories coincideixen que al món existeix una desigualtat extrema i que són necessaris canvis per garantir el futur de la humanitat.

Teoria de la modernització

Explica la desigual distribució de la riquesa al món en funció dels diferents nivells de desenvolupament tecnològic. Explica per què s'ha desenvolupat l'abundància i la pobresa. La conseqüència dels grans descobriments del segle XVI va fer evidents les enormes possibilitats que oferia el comerç. La Revolució Industrial va disparar el desenvolupament econòmic. La tecnologia industrial va portar una gran acumulació de riquesa. La qualitat de vida es va veure beneficiada i semblava que les societats occidentals havien donat amb la fórmula per acabar amb el fantasma de la pobresa absoluta. Al segle XXI, la qualitat de vida de les zones industrials es va quadruplicar. Els països amb rendes baixes, a causa de la manca de tecnologia industrial, pateixen més pobresa.

La importància de la cultura: les tradicions culturals constitueixen l'impediment del desenvolupament econòmic. Hi ha gran quantitat d'exemples de poblacions que es resisteixen a incorporar avenços tecnològics.

Estadis de modernització de Rostow: la creació de riquesa és una possibilitat oberta a totes les societats. Quan els avenços tecnològics es difonen pel món, tots tenen un model industrial de quatre fases:

• Estadi tradicional: les societats es resisteixen a la innovació tecnològica, estan tancades a qualsevol canvi social. Són individus de vida espiritual rica, però materialment pobres.
• Estadi d'enlairament: mentre les societats es desprenen de les tradicions, els membres depenen de les seves habilitats i talent per al creixement econòmic. La gent comença a produir béns per al consum propi i per als altres, i així obtenir un benefici.
• Cap a la maduresa tecnològica: la població considera normal aspirar a millorar la qualitat de vida i aprofitar la tecnologia industrial. En aquesta fase, la pobresa disminueix ràpidament.
• Consum de masses: la tecnologia industrial permet la millora de la qualitat de vida. La gent aprèn a necessitar la varietat de béns i serveis.

El paper dels països desenvolupats: les societats riques ajuden a reduir la desigualtat de quatre formes:

• Ajudes al control demogràfic: les societats més pobres tenen un creixement demogràfic més gran. Els països desenvolupats difonen tècniques de control de la natalitat per moderar el creixement.
• Augment de la capacitat de producció d'aliments: la tecnologia agrícola permet als països pobres augmentar la seva producció d'aliments.
• Introducció de la tecnologia industrial: les societats riques acceleren el desenvolupament econòmic de les societats pobres exportant tecnologia industrial i informàtica que permet que els països pobres es desenvolupin en els sectors industrials.
• Programes d'ajuda al desenvolupament: les inversions de capital dels països rics ajuden els pobres a aconseguir sortir de la pobresa.

Crítica: defensa del sistema capitalista. A molts països del món no s'ha donat aquest procés de modernització. Els crítics defensen que, en comptes d'ajudar, reprodueixen encara més la pobresa.

Teoria de la dependència

La desigualtat al món es deu a l'explotació dels països rics als pobres. Per tant, els països desenvolupats són els responsables de la pobresa. André Gunder Frank diu que el desenvolupament econòmic dels països rics es deriva dels llaços colonials que van empobrir els països subdesenvolupats. Segons aquesta teoria, la situació econòmica dels països desenvolupats és a costa dels països pobres.

La importància del colonialisme: a finals del segle XV, els europeus van explorar altres continents. Amb l'arribada de Colom a Amèrica, es va iniciar el descobriment del Nou Món, que s'hauria d'haver anomenat d'una altra manera. La colonització va comportar un traspàs, i Espanya i Portugal van ser les primeres potències. Entre el 1500 i el 1850, es va desenvolupar el comerç d'esclaus. Als anys 70, el domini colonial directe havia desaparegut gairebé en la seva totalitat.

L'economia mundial imposa als països pobres una dependència dels països rics. Hi ha tres pilars:

• Les economies orientades a l'exportació: l'economia dels països pobres depèn de la producció de matèries primeres. La manca de diversificació de les economies pobres és a causa que les multinacionals compren aquestes matèries primeres a preus baixos i les transformen en grans béns.
• La manca de capacitat industrial: en no tenir una base industrial, les societats pobres tenen una dependència dels rics i també es veuen obligades a recórrer als rics per adquirir béns.
• Deute extern: el deute extern dels països pobres augmenta. Això provoca un empobriment més gran i una dependència major.

El paper dels països desenvolupats: segons Lappé i Collins, la cultura capitalista diu que la pobresa és inevitable, ja que es presenta com a resultat d'una família nombrosa, catàstrofes naturals i sequeres. En realitat, moltes de les societats anomenades pobres produeixen suficient aliment per a la seva població. Per tant, és important com es distribueix. La distribució desigual de la riquesa crea situacions paradoxals (el cas de l'Índia, país malnodrit però exportador de vedella...). Les elits dels països pobres cooperen amb les multinacionals dels països rics.

Crítica: és fals que la riquesa dels rics derivi d'una apropiació dels països pobres. La distribució de la riquesa al món no és un joc. La capacitat productiva del món s'ha multiplicat gràcies als avenços tecnològics. Si la teoria de la dependència fos certa, els països pobres serien els que han mantingut les relacions més estretes amb els països rics.