Desigualtat en salut de les persones immigrades

La precarietat de les condicions materials d'existència

(nivells baixos d'ingressos, situació jurídico-administrativa irregular i residència en habitatges insalubres) en què viuen les persones immigrades procedents de països de renda baixa constitueix el determinant principal de la desigualtat en salut que pateixen aquestes persones respecte la resta de la població.

Generalitzant i per sintetitzar d'alguna manera les necessitats més corrents en relació als serveis sanitaris, podem parlar dels següents grups de problemes:

1. Problemes d'accés: cal superar les barreres idiomàtiques, culturals i religioses, és a dir tot el que dificulta la comprensió dels problemes de salut que poden presentar o expressar les persones immigrades. En els serveis d'urgència, són de dret universal.

Aspectes formals:

• Desconeixement del funcionament dels serveis sanitaris, per falta d'informació oper coneixement deficient.
• Barreres d'accés de tipus jurídic, per no ser empadronables i per tant, per mancar de Targeta Sanitària.
• Dificultats pròpies d'un sistema sanitari poc flexible (horaris de la consulta, cita prèvia, llistes d'espera, accés a especialistes mediats per generalistes, etc.).

Acostuma a ser més rígid i no sempre s'acostuma a les condicions de treball de les persones emigrades.

Aspectes substancials:

• Barreres idiomàtiques (diferent llengua però també diferents significats en situació de llengua compartida entre professional i usuari).
• Barreres culturals (concepció de la malaltia, de la salut i del cos, religió). Per exemple, en els països saharauis han ensenyat a la gent a que no expressin les seves mostres de dolor, i això pot ser una dificultat.
• I barreres socioeconòmiques (condicions laborals, diferències de classe social entre usuari i professional de la salut).

2. Patologies importades

que, a causa de la major prevalença en el seu país d'origen poden presentar especialment les persones nouvingudes:

• Malalties tropicals: com les parasitàries o la malària. Malalties que aquí no existeixen i es desconeixen, com poden ser els paràsits. Els metges han de començar a documentar-se d'aquestes malalties.
• Malalties cosmopolites: com la tuberculosi, les MTS, i altres. En aquests casos cal centrar l'esforç preventiu i assistencial en els col·lectius de risc per la importació de malalties: nens (inclosos els que venen per a adopcions), immigrants, viatgers, refugiats polítics.
• Malalties del retorn: sovint no es té present que en tornar al seu país d'origen algunes persones contrauen malalties davant de les que, quan hi vivien, n'estaven immunitzades.

3. Patologies adquirides

, a causa de les seves condicions de vida en el país de destí (habitatge, alimentació, entorn i situació familiar, treball, medi ambient,...): quan parlem d'immigració, l'altre gran trampa és centrar-nos en les malalties que 'porten' les persones immigrades.

• Tuberculosi
• Malalties de Transmissió Sexual
• SIDA
• Accidents laborals
• ...i qualsevol altra com la resta de la població autòctona

4. Problemes d'adaptació vinculats al fet migratori.

Bàsicament, expressant el dol migratori i les patologies psíquiques o psicosomàtiques que poden mediatitzar cultura o religió. Es descriu com a Síndrome de Ulises l'estrès crònic, múltiple i intens, amb greus depressions (Atxotegui, 2003).

En relació al dol i als problemes de salut mental cal tenir en compte totes les implicacions culturals que hi ha al darrere, els conceptes salut i malaltia propis de cada col·lectiu i la manera com es formulen i s'expressen (psiquiatria transcultural).

5. Patologies derivades de l'alimentació

. Patrons inadequats d'alimentació poden comportar dèficits de Vitamina D i fins i tot raquitisme, anèmies ferropèniques, etc.

6. Patologies de base genètica,

que malgrat la baixa freqüència, convé conèixer, en funció de la procedència (Hemoglobinopaties, com la drepanocitosi, i talasèmia, especialment en originaris d'Àfrica).