Desinfecció i infeccions comunes: guia i definicions

Desinfecció i terminologia bàsica

• Desinfecció: tècnica de sanejament que elimina els microorganismes mitjançant procediments físics i químics.
• Esterilització: procés pel qual es destrueix qualsevol forma de vida, incloses les formes de resistència bacteriana (espores).
• Desinfectant: substància química que s'aplica sobre material inert (no viu) i que elimina els microorganismes (per exemple, lleixiu).
• Antisèptic: substància química que s'aplica sobre teixits vius i és capaç de destruir o inhibir el creixement dels microorganismes (per exemple, povidona).
• Bactericida: substància que mata les bactèries.
• Bacteriostàtic: substància que impedeix la multiplicació i el creixement de les bactèries.
• Fungicida: substància que destrueix els fongs.
• Virucida: substància que destrueix partícules víriques.
• Onfalitis: infecció del melic.
• Balanitis: inflamació del gland.
• Blefaritis: inflamació de les parpelles.
• Orquitis: inflamació dels testicles.
• Episiotomia: tall a la vagina (procediment obstètric).
• Mastitis: inflamació de les glàndules mamàries.
• Micosi: infecció per fongs.
• Vector: artròpode capaç de transmetre un microorganisme responsable de la infecció.
• Signe: tot allò que es pot quantificar o observar objectivament.
• Símptoma: manifestació que no es pot veure ni quantificar directament pel professional (relatada pel pacient).
• Mialgia: dolor muscular.
• Zoonosi: malaltia que es transmet d'un animal a una persona.
• Profilaxi: mesures per prevenir les malalties transmissibles; es pot actuar sobre diferents esglaons de la cadena epidemiològica.
• Vacuna: forma de profilaxi que actua sobre el tercer esglaó de la cadena epidemiològica.
• Pediculosi: infestació de la pell per polls que causa irritació cutània.
• Esterilització: procés que destrueix qualsevol bacteri (nota: concepte indicat també anteriorment).

Enterobiosi (Enterobius vermicularis)

Enterobius vermicularis és un paràsit freqüent en climes freds i temperats més que en càlids; s'observa amb més freqüència en individus amb hàbits d'higiene deficient i és més comú en zones urbanes.

Descripció: mascle: 2–5 mm; femella: 8–13 mm. Tenen l'úter expandit, de manera que gran part del cos pot contenir ous. Migren a porcions baixes del còlon i es desplacen cap a la pell perineal; moren després de pondre els ous (11–105 ous).

Contagiositat i supervivència: els ous tenen capacitat infectiva després de ser dipositats, generalment a les 6 hores. Són molt resistents als desinfectants i, en condicions humides, romanen viables fins a 13 dies.

Epidemiologia i transmissió: és més freqüent en nens que en adults. El mecanisme de transmissió és directament de l'anus a la boca; també hi ha contagi per contacte amb persones que comparteixen llit. Els ous poden ser inhalats o ingerits.

Retroinfecció: el calor i la humitat de la zona perianal poden afavorir l'eclosió de les larves a la mateixa zona (retroinfecció).

Complicacions en dones: en arribar a la vulva, el paràsit pot causar vaginitis.

Símptomes nerviosos i generals: insomni, inquietud, irritabilitat, malsons, bruxisme i pruïja perianal intensa.

Diagnòstic: inspecció de la zona perianal amb llum brillant durant la nit o al matí; els cucs poden ser visibles brillants a la pell perineal.