Desmitificació del Bilingüisme Social: Anàlisi Crítica i Impacte Lingüístic

Desmitificació del Bilingüisme Social: Una Anàlisi Crítica

Sovint s’ha intentat mostrar una visió idíl·lica i idealitzada del bilingüisme social. És fonamental substituir aquest discurs per un altre de desmitificador i crític amb la situació establerta.

El bilingüisme social implica la minorització de la llengua pròpia d’un país, és a dir, la seva exclusió dels àmbits d’ús formals, encara que sigui la pròpia del territori. La bilingüització de la població és asimètrica i unilateral i només afecta el grup lingüístic autòcton.

Bilingüe vs. Bilingüista: Clarificant Conceptes

Bilingüe: Persona que parla dues llengües.

Bilingüista: Partidari del bilingüisme social, independentment de quantes llengües parli. Els bilingüistes presenten diverses contradiccions i incoherències:

• No qüestionen la minorització de la llengua pròpia: No qüestionen el fet que la llengua del país no s’utilitzi de manera habitual en els àmbits formals, tot i ser la pròpia del territori històricament.

• Neguen l’aplicació al seu favor del principi de territorialitat lingüística: S’oposen que la llengua del país pugui predominar en els àmbits formals, tot i ser la pròpia. En canvi, donen per suposada l’aplicació del principi de territorialitat als llocs on la llengua oficial de l’Estat coincideix amb la pròpia.

• Fan una bandera ideològica entorn del concepte de llengua comuna: Quan una llengua s’usa fora dels seus límits territorials originaris sol ser degut a factors externs a la mateixa llengua en si, per circumstàncies històriques. Als estats plurilingües la unió ve donada per la igualtat de drets i deures. No tenir això en compte és confondre igualtat amb uniformitat.

• En el cas d’Espanya, no volen admetre que ser català, gallec o basc és una manera tan digna de sentir-se espanyol com la castellana.

• Són partidaris de la bilingüització dels altres per no haver de fer-ho ells.

Conclusió: Bilingüisme Individual vs. Social

El bilingüisme pot ser bo o dolent. L’aprenentatge de llengües a nivell personal sempre és positiu. Per altra banda, no es pot justificar de cap manera la minorització de la llengua pròpia del país, la bilingüització asimètrica de la població, o el no reconeixement de la territorialitat lingüística.

És crucial entendre que el bilingüisme individual no té res a veure amb el bilingüisme social.