Determinisme, Lliure Albit i Teories Ètiques

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,97 KB

Determinisme i Lliure Albit

Determinisme Teològic

Déu és omnipotent, però no lliure perquè la seva voluntat és divina. Problema: si sap el que farem, per què no ho evita en comptes de cel i infern? Segons el calvinisme, res del que fem podrà canviar la decisió de Déu.

Determinisme Científic

  • Monisme Materialista

    El resultat és del cervell (cos) i les decisions són resultats dels mecanismes del cervell determinats pels principis de la mecànica. Causes materials i físiques. La psicologia nega la llibertat humana.

  • Psicoanàlisi

    Nega que tot contingut sigui conscient. La major part del pensament és inconscient. No controlem la ment, la major part és desconeguda. Els actes venen de l'inconscient.

  • Conductisme

    Llei de l'esforç: resultats beneficiosos = repetició. Les accions estan determinades per factors ambientals i actuem per estímuls.

L'Acció Moral

És un tipus d'acció susceptible d'una valoració moral. Tenim llibertat de decisió perquè triem els estímuls que donen resposta. Volem saber tots els cursos i conseqüències per triar la millor. Som responsables de les accions.

Què és l'Ètica?

És la branca de la filosofia que estudia l'acció moral.

Tipus de Discursos

Discurs Descriptiu

Ciència i periodisme: judicis de fet, sense opinió.

Discurs Avaluatiu

Judicis de valor, amb opinió.

Discurs Prescriptiu

Recomana com actuar. El discurs ètic és subjectiu. No es pot derivar un fet ètic d'un fet científic perquè la ciència explica com és.

Teories Ètiques

Totes les teories ètiques desenvolupades es poden classificar.

Teories Teleològiques

L'acció és bona si la finalitat és feliç.

  • Hedonisme

    La felicitat es troba en el plaer.

    • Cirenaisme

      Escola hedonista: plaer de qualsevol fet.

    • Epicureisme

      Plaers cinètics. El millor plaer = no dolor.

  • Utilitarisme

    L'acció bona = major plaer possible al major nombre de persones. Té utilitat. No és feliç amb persones tristes. Una acció pot aportar coses bones i dolentes. Intenta justificar: estat del benestar (mateixes oportunitats i diners). El dilema moral és un problema que es soluciona amb teories ètiques. L'utilitarisme no soluciona alguns problemes; si dona dolor, es qualifica de 0 i així sempre.

  • Aristòtil i l'Autorealització

    La felicitat = autorealització. Actuem malament per excés o defecte.

Teories Deontològiques

L'acció bona depèn del camí (el deure).

  • Kant i l'Imperatiu Categòric

    No es pot mesurar una acció pel resultat. Es valora per l'imperatiu categòric (disposat a què la teva acció sigui principi d'acció universal; actua com t'agradaria que actuessin, amb veritat).

Entradas relacionadas: