Deucalió i Pirra: El mite de la creació segons la mitologia grega

Deucalió i Pirra:

Deucalió, fill de Prometeu, es va casar amb Pirra, filla de Pandora i Epimeteu. Quan Zeus va decidir destruir la raça humana amb un diluvi com a càstig pels seus crims, Prometeu va aconsellar al seu fill que construís una gran arca per a ell i la seva esposa i l'omplís de provisions. Nou dies més tard, Zeus va ordenar que les aigües baixessin i que el sol tornés a aparèixer. El matrimoni va decidir anar a consultar l’oracle, el qual els va respondre: "Marxeu del temple, tapeu-vos el cap, afluixeu-vos els vestits cenyits i tireu per l'esquena els ossos de la gran mare". Desconcertats en un primer moment per la resposta, finalment van arribar a la conclusió que "mare" es referia a Gea, la Mare Terra, i els seus ossos a les pedres. Es van posar a tirar pedres i, efectivament, les pedres llançades per Deucalió esdevenien homes, alhora que les llançades per Pirra esdevenien dones.

Ovidi Nasó

Ovidi Nasó (43 a.C. - 17 d.C.) neix en època de pax romana (Imperi Romà), és més jove que Virgili i Horaci. Aquest, va entrar al centre literari de Marc Valeri Messala Corví, el qual estava bastant allunyat d’August.

Era un home que s’allunyava dels valors de regeneració moral, els quals caracteritzaven els seguidors d’August, com per exemple Virgili i aquest era conegut per les seves elegies (els poemes elegíacs eren dedicats a la mort d’algú amb una successió d'estrofes de dos versos hexàmetres i decàmetres).

Va patir una sentència, i el van obligar a exiliar-se a Tomis (l'actual Constanta) on mor. Hi ha dues causes que justifiquen aquest desterrament de Roma: en primer lloc un poema seu, aquest poema s'anomena Art amatòria i exalça l’amor lliure i la seducció, per entendre per què aquest poema està malament, hem de saber que August en aquests moments estava prohibint les relacions extramatrimonials i promovia el fet que la gent tingués fills; en segon lloc un error, sembla que Ovidi havia vist quelcom que no havia de veure per error i a August no li va agradar.

Les obres que té es poden dividir en tres grups: la primera etapa la situem a finals del segle I a.C., en aquesta etapa tenim: Les Heroides, Els amors, Receptes de bellesa, Remeis a l'amor i Art amatòria (aquesta obra es divideix en tres llibres; en els dos primers explica als homes com aconseguir conservar l’estima d’una dona; en el tercer llibre dóna consells a les dones per agradar als homes, dissimulant els defectes, tenint cura del cos, com ser millor en el llit, etc.); la segona etapa va des de l'any 1 a.C. al 8 d.C. i és considerada la gran etapa, en aquesta etapa tenim: Fastos i Metamorfosis (composició erudita en to èpic, són quinze llibres sobre la història de la humanitat per mitjà d’una sèrie de transformacions d’homes i dones que es transformen en animals, plantes, minerals (Transformacions de: Perseu, Teseu, Hèrcules, Orfeu, Dafne, Aracne, Medea, Píram, Tisbe, Jacint i Pigmalió). L’argument comença amb la creació del món, amb les històries de les ciutats i regions d’Atenes, episodis de la història de Roma (guerra de Troia, assassinat de Juli Cèsar, divinització de Ròmul, etc.), i; per últim, la tercera etapa que va de l'any 8 d.C. a l'any 17 a.C., en aquesta etapa ja escriu des de Tomis i tenim les següents obres: Pòntiques, Halièutiques, Ibis i Tristes (poemes on s’insinua les causes del seu desterrament, en aquestes recorda el seu comiat de Roma, el seu viatge a Tomis, es queixa de la merda de ciutat que és, la incultura de la regió).