Déus i deesses de la mitologia grega i romana

Déus i deesses principals

Zeus la transforma en vaca per salvar-la d'Hera: Io

Va néixer dues vegades, primer de la seva mare, després de Zeus: Dionís

Símbol de la força, va superar dotze treballs quasi impossibles: Hèracles

Príncep portat a l'Olimp com a servidor dels déus: Ganimedes

Fou la causant de la guerra de Troia: Helena

El seu fill matà la Medusa: Dànae

Va tenir fills amb Zeus creient que estava amb el seu marit: Alcmena

Fill legítim de Zeus, molt violent: Ares

Zeus la va devorar per evitar ser destronat com Urà i Cronos: Metis

No va mantenir el vot de castedat que exigia Àrtemis: Cal·listo

Descripció dels déus olímpics

Zeus (Júpiter): Déu del cel i dels fenòmens atmosfèrics com el llamp, els núvols, el tro i la pluja. Garant de l'ordre social i del poder reial. És representat amb barba, sovint assegut en un tron, empunyant el ceptre o el llamp, acompanyat de l'àliga.

Hera (Juno): Germana i esposa de Zeus, és la deessa protectora del matrimoni i de les dones casades, així com del naixement. S'enutja molt sovint amb el seu marit per les seves contínues infidelitats; gelosa i rancorosa, persegueix implacablement les amants i fills il·legítims de Zeus.

Posidó (Neptú): És el déu del mar, dels llacs i dels terratrèmols; protector dels navegants, però alhora causant de tempestes i naufragis. Està casat amb Amfitrite, si bé va tenir nombrosos amors, dels quals nasqueren éssers prodigiosos com ara el ciclop Polifem o Pegàs, el cavall alat. És representat amb barba, armat amb el trident, sovint damunt un carro tirat per uns animals mig cavalls mig serps i envoltat per peixos, dofins, nereides i genis marins.

Hades (Plutó): És el déu dels inferns. Al món subterrani on regna despietadament van a parar les ànimes de tots els morts i reben el premi d'una eternitat feliç o uns càstigs perpetus segons com hagin actuat durant la seva vida.

Demèter (Ceres): Deessa de l'agricultura, de la terra conreada; està lligada estretament, tant en el culte com en el mite, a la seva filla Persèfone, nascuda de la unió amb Zeus. De Persèfone s'enamorà el seu oncle Hades, que la raptà quan estava collint flors i se l'endugué als inferns. Els atributs de Demèter són l'espiga de blat i les torxes.

Hèstia (Vesta): És la deessa del foc de la llar. Va romandre sempre verge i sense moure's de l'Olimp. No té altra missió que el manteniment de la llar en la seva forma inicial, que és el foc. El seu animal preferit era el ruc, d'ençà que la va salvar, despertant-la amb els seus brams, de ser violada per Silè.

Afrodita (Venus): Deessa de l'amor i de la bellesa, simbolitza sovint el principi de vida universal. Zeus la va casar amb Hefest, a qui era constantment infidel amb diversos amants, sobretot amb Ares, de qui va tenir el seu fill Eros (Cupido). Apareix com una bella jove nua i els seus atributs són la petxina, el colom i la poma.

Ares (Mart): Déu de la guerra, encarna la força bruta i sanguinària, enfront de la més reflexiva i justa Atena. Amb Afrodita va tenir dos fills: Deimos (Por) i Fobos (Pànic).

Hefest (Vulcà): És el déu del foc i dels ferrers. Hera, despitosa pel naixement d'Atena, el va concebre sense la intervenció de Zeus. Els seus atributs són les eines de ferrer: el martell, les tenalles, l'enclusa.

Atena (Minerva): És la deessa de la guerra, la saviesa i l'artesania; patrona d'Atenes. Quan Metis n'estava embarassada, el seu pare, Zeus, va saber per Gea que si Metis li donava un fill després de la filla a punt de néixer, aquest li arrabassaria el poder. Atena conservà sempre la virginitat, tot i que crià un fill.

Àrtemis (Diana): Deessa de la cacera i protectora dels animals i dels boscos, nasqué dels amors de Zeus i Leto (Latona). Simbolitza la lluna. Amb les seves fletxes castiga els mortals que l'ofenen, com Níobe, qui va menysprear Leto, o provoca la mort del jove Acteó, que la va veure nua al bosc.