Deus i Deesses de l'Olimp: Afrodita, Dionís, Artemis i Apol·lo

Afrodita: Deessa de l'Amor i la Bellesa

Afrodita, la deessa de l'amor, va néixer de l'escuma del mar i fou transportada primer a Citera i després a Xipre, on les filles de Zeus, les Hores, la conduïren al casal dels Olímpics. Es va casar amb Hefest, déu de la forja i el foc, però estava profundament enamorada d'Ares, el déu de la guerra. Homer ens relata que un dia el Sol, que tot ho veu, va sorprendre els amants i ho va explicar a Hefest. Aquest va forjar uns lligams irrompibles que envoltaven el llit nupcial, i així els déus olímpics contemplaren el ridícul espectacle.

El símbol del desig amorós acompanya Afrodita. Aquesta també s'uní amb Dionís, déu del vi, i amb el mortal Anquises, amb qui engendrà Enees. Afrodita va participar en el judici de Paris, fet que va provocar la Guerra de Troia.

Dionís: Déu del Vi, la Bogeria i la Inspiració

Dionís era fill de Zeus i Semele, una de les filles de Cadme, rei de Tebes. Quan Semele estava embarassada, Hera, gelosa, la va convèncer perquè contemplés Zeus amb tot el seu poder. Aquest aparegué amb el seu raig fulgurant i Semele quedà reduïda a cendres. El déu va salvar el fetus i se'l va cosir a la cuixa fins que acabà la gestació. Quan el nen va néixer fou anomenat «el déu nascut dues vegades» o també «nascut del foc».

Dionís és el déu del vi i de la inspiració mística. Va ser criat per les nimfes que li ensenyaren el cant i la dansa. El sàtir Silè fou el seu mestre i li ensenyà l'art de treballar les vinyes. Quan va ser adult, Hera el va fer embogir i Dionís va anar errant per Egipte, Síria i Frígia, on la deessa Cíbele el va purificar i l'inicià en el seu culte.

Artemis i Apol·lo: Bessons Divins de l'Olimp

Artemis, germana bessona d'Apol·lo i filla de Zeus i Leto, nasqué a l'illa de Delos. Va romandre verge i tenia un caràcter esquerp i volent. Era famosa pel seu esperit venjatiu i li fou consagrat el famós Temple d'Efes.

Apol·lo és fill de Zeus i de Leto i germà bessó d'Artemis. La seva mare, víctima de la gelosia d'Hera, anava errant pel món sense poder aturar-se a infantar enlloc, i només una illa flotant, Astèria, donà acolliment a la deessa. Des de Delos, Apol·lo va anar fins a la terra dels Hiperboris i s'encaminà després cap a Delfos, on va matar la serp Pitó. A Delfos s'establiren celebracions per aquest fet.

Se'l considerava una personificació del Sol, era déu de la música, de la bellesa masculina i dels oracles, i podia provocar la pesta mortal i diverses malalties.