Déus Grecs: Panteó Olímpic i Mitologia Essencial

Religió i Mites de l'Antiga Grècia

Característiques de la Religió Grega

La religió grega antiga era:

• Politeista: és a dir, reconeixia molts déus.
• Antropomòrfica: ja que els déus, tot i ser immortals, tenien aspecte humà.
• Jerarquitzada: ja que cada déu dominava la seva parcel·la i tots estaven supeditats a Zeus.

Què és un Mite?

La paraula mite prové del grec mytos, que vol dir "paraula, conte, notícia, faula". Així doncs, un mite, etimològicament parlant, és una història que explica oralment notícies o fets fabulosos.

Al pensament mític de l'antiguitat s'hi oposa el pensament científic dels nostres dies, que és racional i que anomena les coses per elles mateixes, directament.

Panteó Olímpic: Déus i Deesses Principals

Afrodita (Venus): Amor i Bellesa

Deessa de l'amor i la bellesa. Va néixer de l'escuma del mar quan es va barrejar amb la sang i el semen d'Urà. Va sortir d'una petxina, despullada i envoltada de coloms. Casada amb Hefest, però li va ser infidel en moltes ocasions.

• Símbols: Petxina, colom.

Apol·lo (Apol·lo): Música i Arts

Déu de la música i la bellesa masculina. Fill de Zeus i de la titànide Leto. Germà bessó d'Àrtemis.

• Símbols: Llorer, lira.

Ares (Mart): Guerra i Violència

Déu de la guerra i la força bruta. Anava en un carro tirat per Deimos (Terror) i Fobos (Por). Són famosos els seus afers amb Afrodita, dels quals es diu que va néixer Cupido.

• Símbols: Llança, escut, armadura.

Àrtemis (Diana): Caça i Natura

Deessa dels boscos, de les selves i de la caça (posteriorment, deessa de la Lluna). Bessona d'Apol·lo, amb el qual va matar la serp Pitó.

• Símbols: Carcaix, arc i fletxes.

Atena (Minerva): Saviesa i Estratègia

Deessa de la saviesa, patrona de les arts i dels oficis, i deessa de la guerra estratègica. Filla de Metis i Zeus. Va néixer adulta i armada del cap de Zeus després que aquest s'hagués empassat la seva mare perquè no tingués un altre fill.

• Símbols: Mussol, olivera.

Dèmeter (Ceres): Agricultura

Deessa de l'agricultura i les collites. Filla de Cronos i Rea. Amb Zeus va tenir Persèfone (Prosèrpina), que va ser raptada per Hades.

• Símbols: Espiga de blat.

Dionís (Bacus): Vi i Èxtasi

Déu de les vinyes, el vi i l'èxtasi. Fill de Zeus i de la mortal Sèmele. Enganyada per Hera, Sèmele va demanar a Zeus que se li mostrés en tot el seu resplendor com a prova d'amor. La visió la va matar estant embarassada, i Zeus va criar el seu fill en la seva cuixa fins que va poder néixer.

• Símbols: Ram de raïm, tirs.

Hades (Plutó): Inframon

Déu del món subterrani. Fill de Cronos i Rea. Per poder pujar a la Terra es posava un casc que el feia invisible. Estava casat amb Persèfone, a qui havia raptat.

• Símbols: Gos Cèrber (de tres caps), casc d'invisibilitat.

Hera (Juno): Matrimoni

Deessa del matrimoni i protectora de les dones casades. Germana i esposa legítima de Zeus, filla de Cronos i Rea. Zeus li va ser infidel moltes vegades i ella perseguia les seves amants. No va perdonar que el troià Paris declarés Afrodita la deessa més bella i es va posar de part dels grecs en la Guerra de Troia.

• Símbols: Diadema, paó, magrana.

Hermes (Mercuri): Missatger Diví

Missatger dels déus i déu dels viatgers, comerciants i lladres. Fill de Zeus i Maia. Va prendre part en la creació de Pandora i la va portar a la Terra.

• Símbols: Casc i sandàlies alades, caduceu.

Posidó (Neptú): Mars i Terratrèmols

Déu del mar, de les aigües i dels terratrèmols. Fill de Cronos i Rea. Va ser el protector d'una gran illa, l'Atlàntida. Era proverbial pel seu caràcter irascible, que provocava freqüents atacs d'ira amb grans tempestes.

• Símbols: Trident, cavall.

Zeus (Júpiter): Rei dels Déus

Rei de l'univers, déu del cel, el llamp i la mitologia. Fill de Cronos i Rea. Casat amb Hera, encara que li va ser infidel moltes vegades.

• Símbols: Llamp, àguila.