Déus romans i grecs: noms, símbols i atributs

Déus romans i atributs (llatí / grec)

• Júpiter/Zeus — Poder suprem sobre els déus i sobre els homes / àguila, ceptre, llamp
• Juno/Hera — Esposa i germana de Zeus. Matrimoni / paó reial, diadema
• Minerva/Atena — Saviesa, arts i oficis, victòria a la guerra / òliba, olivera, casc, escut
• Apol·lo/Apol·lo — Bessó d’Àrtemis. Bellesa física i belles arts / lira, fletxes
• Diana/Àrtemis — Castedat, caça / arc, carcassa (carcai), lluna creixent
• Mercuri/Hermes — Missatger dels déus i de les ànimes. Comerç, eloqüència / sandàlies, barret alat i caduceu
• Vulcà/Hefest — Marit d’Afrodita. Foc, metall / martell, tenalles, enclusa
• Mart/Ares — Amant d’Afrodita. Guerra / casc, armes
• Venus/Afrodita — Segons una versió, nasqué de l’escuma del mar. Amor, bellesa / petxina, coloma, poma
• Ceres/Demèter — Agricultura, fecunditat, amor maternal / espigues de blat, falç
• Neptú/Posidó — Mar i terratrèmols / trident i cavall
• Plutó/Hades — Regne dels morts / gos Cèrber, tron
• Vesta/Hèstia — Llar familiar / flama
• Prosèrpina/Persèfone — Filla de Demèter i esposa d’Hades. Mort i renovació / plantes
• Bacus/Dionís — Nascut de la cuixa de Zeus, en morir la seva mare Sèmele / vinya, tirsa, pantera

///////////

Els tria nomina: praenomen, nomen i cognomen

Els tria nomina (tres noms): praenomen, nomen i cognomen, característica procedent de la civilització veïna dels etruscs, van ser, durant molt temps, patrimoni exclusiu de la classe aristocràtica romana, és a dir, dels patricis. Corresponien, més o menys, a nom, cognom i malnom (cast. 'apodo'). Només els homes tenien tria nomina.

Però el nomen es va convertir després en el cognom de qualsevol gens (clan), ja fos patrícia (classe alta) o plebea (classe baixa). Així, per exemple, tots els membres de la gens Cornelia es deien Cornelius.

El praenomen (nostre nom pròpiament dit) se li posava al nen en el dies lustricus (mena de bateig celebrat el 8è dia per a les nenes i el 9è per als nens). S'abreuja amb la inicial quan va seguit del nomen (ex.: A: Aulus, D: Decimus, Ser: Servius).

Cognomina (nostre sobrenom) eren característiques físiques o morals del seu primer portador. Més tard es van fer hereditaris per distingir les famílies d'una mateixa gens (ex.: 'el gras' — Ciceró).

En cas d'adopció, el nen porta la tria nomina de l'adoptant i un segon cognomen acabat en -anus (ex.: Publius Cornelius Scipio Aemilianus: membre de la gens Aemilia adoptat per la gens Cornelia).

Les dones tenien un sol nom, el de la seva gens. El conservaven fins després del matrimoni. Se les distingia per epítets com maior, minor. Com fem ara amb sobrenoms reduïts (per exemple, Pepa, Pepeta).