El Diagnòstic de les Malalties: Guia Completa

Les Fases del Diagnòstic Mèdic

Un diagnòstic és el procediment pel qual s’identifica una malaltia mitjançant diversos passos:

1. Primer Pas: Entrevista Clínica o Anamnesi

   El metge interroga el pacient per recollir dades dels símptomes que puguin ser útils.

2. Segon Pas: Exploració Física

   Recollir informació a través dels sentits (vista, oïda i tacte) que permeten delimitar l’estat del malalt.

3. Tercer Pas: Exploracions Complementàries

   Proves que sol·licita el metge per confirmar les seves sospites i establir el diagnòstic. Cal tenir en compte que no es poden demanar excessives proves, ja que algunes poden ser perilloses per a la salut del pacient si es fan en excés.

La Història Clínica: Un Document Essencial

És un document que es va elaborant al llarg del temps en la relació entre el metge i el pacient. S’hi inclouen dades clíniques com la situació del pacient, la seva evolució, el tractament i la recuperació, així com procediments de diagnòstic i resultats de proves.

Exploracions Complementàries Més Utilitzades

Anàlisi de sang: Consisteix en extreure sang del pacient per a l'anàlisi de diversos paràmetres. S’acostuma a fer abans i després d’una operació quirúrgica com a control rutinari.

• Tècniques de diagnòstic per imatge: Permeten obtenir imatges dels òrgans interns del cos. Hi ha diversos tipus:
  • Radiografia: Es basa en l’ús de raigs X que permeten revelar les estructures del cos (com els ossos).
  • Tomografia Axial Computada (TAC o escàner): Realització de múltiples radiografies d’una zona del cos amb un aparell de raigs X especial que gira al voltant del pacient. Permet veure l’interior del cos amb gran nitidesa.
  • Ecografia: Es basa en la utilització de sons de molt alta freqüència (ultrasons) no perjudicials per a les persones. Permet veure imatges tridimensionals del moviment de la sang a l’interior dels vasos sanguinis (l’aparell es posa sobre el cos de la persona).
  • Medicina nuclear: Es basa en la introducció de diverses substàncies radioactives (contrastos) per estudiar com es distribueixen per l’organisme. Aquestes substàncies emeten raigs gamma que són captats per un aparell anomenat d’escintigrafia o cambra gamma, que creen unes imatges anomenades gammagrafies, les quals ens donen informació sobre el funcionament dels òrgans.