Dialectes del Català
Nord-occidental
Fonètica
Articulació de la *e* àtona inicial de mots que comencen per en o es com una a (estalviar, entendre).
Morfologia
Desinència de la primera persona del singular del present d'indicatiu es pronuncia -o (canto).
Conservació dels articles lo i los davant substantius masculins.
Lèxic
Mots específics com canalla (aixeta), maçana (poma), trebol (sostre) i mots compartits amb altres dialectes com romer (romaní) o timo (farigola), iguals en valencià.
Valencià
Fonètica
La pronunciació de la r final (ferrer) i de totes dues consonants en els mots acabats en nt, lt, ng, etc. (solament, salt).
Morfologia
La terminació de la primera persona del singular del present d'indicatiu és -e o -o segons les conjugacions (cante, dorm).
Les terminacions en -ara, -era o -ira del pretèrit imperfet de subjuntiu (cantara) i moltes altres peculiaritats (ací, eixe, açò, huit).
Sintaxi
Ordre del complement indirecte més complement directe en les combinacions de pronoms febles: li'l portare per l'hi portare.
Lèxic
Abundants mots específics: aigua (aiigua), vesprada (tarda), creïlla (patata), expressions com a poqueta nit.
Balear
fonètica Existència de la vocal neutra en sil.laba tònica mots com
ceba), allà on el català central presenta e oberta i el català
dental, e tancada, i el desplaçament de l'accent cap al pronom feble en el cas de combinacions de verb i pronom feble (donar- te en comptes de donar-te). morfologia La terminació de la primera persona del singular del present d'indicatiu de la majoria de verbs (cant, dorm); les terminacions -am i -au en la primera i la segona persones del plural del mateix temps en la primera conjugació (cantam, cantau); l'ús generalitzat de l'article salat (es so, sa, es, ses) en comptes de l'article general el, la, els, les, i el manteniment de l'article per- sonal diferenciat tant en masculí com en femení (en Tomeu, na Caterina). Abundants mots específics, com ara allot -nnoi car buscar
Estandar
es la varietat pròpia de l'àmbit acadèmic, de la premsa-prog
rames informatius, dels textos de divulgació huma-
ntifica i, en general, de totes aquelles situacions enes pretén transmetre informació el més funcional possible,
dun
avís als veins d'una escala fins a una convocatòria de
mossos d'esquadra
Es tracta d'una
varietat que intenta ser neutra, en el sentit que
pot ser utilitzada pels parlants de totes les varietats geogràfiques
i socials amb una garantia de ser compresos de manera
voca. La varietat estàndard d'una llengua només admet les regimes correctes i actua com a model lingüístic de referència regis Com individu i per a tota la comunitat de parlants d'una llengua.
Tot i que els usuaris, especialment els mitjans de comunica-ció, són els que realment van perfilant l'estàndard, l'Institut d'Estudis Catalans, com a institució que estableix i impulsa la normativa de la llengua, ha formulat una proposta d'estàndard. Aquesta proposta basada en els diferents dialectes, admet la plu-ralitat de formes dialectals si són comprensibles i compartides per més d'un dels grans dialectes i, en tot cas, pretén anar refor-
Sant els trets comuns. Es tracta d'evitar tant una diferenciació dialectal
excessiva, com la conformació de l'estàndard a partir d'un únic dialecte preponderant
catalán con un tamaño de 3,82 KB