Dibuix i Còmic: Una Introducció a les Tècniques i Gèneres

Clasificado en Plástica y Educación Artística

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,15 KB

Dibuix

El dibuix és, generalment, la fase prèvia de la realització artística. És una art que instrueix a dibuixar.

Segons la tècnica, les composicions sobre paper tenen denominacions diferents. Les més freqüents són: dibuix a llapis i a tinta, el carbó i la sanguina (aquesta darrera feta a llapis de color vermell). Cal afegir el pastel (una tècnica que s’executa en sec amb un pigment molt i mesclat amb un aglutinant i conformat en barres cilíndriques) i la cera (més grassa, consisteix en la mescla del color amb cera líquida).

Tipus de Dibuix

  • Dibuix a mà alçada: és el que es realitza sense recolzar la mà, també dit esbós.
  • Dibuix del natural: és el que es fa copiant directament del model.
  • Dibuix lineal: és una delineació amb segments de línies geomètriques i, en general, ajudat de regles, esquadres, cartabons, etc.
  • Dibuix tècnic: és el dibuix realitzat d'acord amb les normes tècniques adients, utilitzat per a la realització de plànols, esquemes, màquines, etc.
  • Dibuixos animats: són els que es fotografien en una pel·lícula successivament, i que en anar recollint els successius canvis de posició imiten o suggereixen el moviment natural dels éssers vius.
  • Dibuix d'humor o humor gràfic: és el que inclou missatges irònics o satírics, fet amb un estil còmic o caricaturesc.
  • Dibuix de tebeos: còmics prou especialitzats per a considerar-los una categoria a part.

El Còmic: Què és?

Una estructura narrativa fàcil de llegir i d’interpretar, d’imatges estàtiques i textos, exposats simultàniament, indispensables per desenvolupar el relat visual.

El Naixement del Còmic

La unitat representativa del còmic és la vinyeta, on es representa l’espai i el temps d’acció, on s’integren la imatge i el text. Bafarada: recull els diàlegs, pensaments, sons o sorolls generats pels personatges. Cartel·la: recull les narracions que ajuden a entendre les narracions del còmic.

  • Onomatopeia: té la funció de representar un so o soroll específic, a partir de lletres.
  • Metàfores visuals: són recursos gràfics que transmeten informació sobre l’estat mental dels personatges.

La imatge en el còmic alterna diversos plans i angles, fent que en el còmic es parli de planificació i punts de vista. La planificació es refereix al grau d'acostament del dibuix o en la realitat, mentre que el punt de vista fa referència a l'angle de visió entre el lloc des d'on s'observa la imatge i el lloc on se situa l'acció. L'ús del color és un element important, ja que el fet de no tenir color pot limitar l'expressivitat i ens ajuda a entendre el que es vol comunicar.

Gèneres del Còmic

  • Humor
  • Ciència-ficció
  • Superherois
  • Infantil
  • Policíac o sèrie negra
  • Bèl·lic
  • Històric
  • Underground
  • Eròtic
  • Romàntic
  • Terror
  • Aventures
  • Manga

Variants del Còmic

És l'autor qui realitza el projecte, i després intenta vendre’l a les editorials. Editorials que tenen personatges propis, i busquen artistes per escriure i dibuixar el còmic. També hi ha fàbriques en cadena que contracten artistes especialitzats en disciplines concretes. Hi ha empreses que es dediquen a la seva distribució, quedant-se un percentatge de la venda total.

Amb la creació de salons del còmic, s'ha contribuït a popularitzar aquest art. Els més rellevants són:

  • El Saló del Còmic i del Manga de Barcelona
  • L’Expocómic de Madrid
  • Les Jornades del Còmic d’Avilès

Entradas relacionadas: