Diccionari Bàsic de Dret Laboral: Conceptes Clau i Definicions

Diccionari Bàsic de Dret Laboral

Decret llei: Norma dictada pel Govern en casos d’urgència i necessitat que posteriorment ha de ser aprovada pel Parlament.

Decret legislatiu: Norma dictada pel Govern amb l’autorització prèvia del Parlament. Aquesta autorització s’atorga per a una matèria concreta i amb un determinat termini d’execució.

Reglament: És una norma de categoria inferior a la llei, elaborada pel Govern o per les administracions autonòmiques per desenvolupar una llei. El reglament pot tenir forma de decret, d’ordre o de resolució.

OIT (Organització Internacional del Treball): L’OIT va ser creada el 1919 pel Tractat de Versalles en finalitzar la Primera Guerra Mundial. Espanya forma part d’aquesta organització des de la seva creació, tot i que va estar absent des del 1941 fins al 1956. És un organisme que depèn de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), format per representants dels governs, sindicats i organitzacions empresarials dels estats membres.

Un conveni és una norma internacional resultat de l’acord establert en la Conferència de l’OIT.

Una recomanació és un acord de la Conferència de l’OIT que no origina obligacions als estats membres, sinó que únicament assenyala una orientació a seguir pels seus governs.

La Unió Europea (UE): Té per objectiu harmonitzar les polítiques i legislacions socials dels països comunitaris, i garantir la lliure circulació de treballadors dintre del territori comunitari.

Els reglaments són normes comunitàries obligatòries i directament aplicables als estats membres de la Unió Europea. En matèria laboral, hi ha reglaments que regulen la Seguretat Social dels treballadors i la lliure circulació de treballadors.

Les directives són normes comunitàries que no són directament aplicables i necessiten una norma nacional que les desenvolupi. Són obligatòries respecte als resultats, però es deixa llibertat als estats perquè regulin la forma i els mitjans per assolir-los dintre del termini establert en la directiva.

Organització de les Nacions Unides (ONU): La falta d’obligació jurídica de la Declaració universal dels drets humans de 1948 va originar, l’any 1956, l’adopció del pacte internacional relatiu als drets civils i polítics i el pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals. Tots dos han estat ratificats per l’Estat espanyol.

Tractats internacionals bilaterals: L’Estat espanyol té tractats amb altres estats, sobretot referents a la Seguretat Social, pels quals es comprometen mútuament a tractar o reconèixer els drets dels ciutadans de cadascun dels països signants amb igualtat de condicions respecte als ciutadans del propi país.

Conveni col·lectiu: Els grups socials als quals l’Estatut dels treballadors reconeix aquest poder normatiu són la classe treballadora i la classe empresarial, que mitjançant els seus representants poden crear unes normes.

Contracte de treball: És una font del dret laboral que vincula les parts, empresariat i classe treballadora, sempre que es faci d’acord amb la normativa vigent.

El costum laboral: El costum és una norma de conducta nascuda de l’ús social que solament s’aplica en defecte de disposicions legals i reglamentàries, de conveni col·lectiu o de contracte de treball.

Principi pro operari: En cas de dubte sobre la interpretació d’una norma laboral, els tribunals triaran la que més beneficiï el treballador.