Diccionari de Locucions Llatines Essencials: Significat i Ús

Locucions Llatines d'Ús General i Administratiu

Accèssit

Recompensa inferior al primer premi en un certamen.

Addenda

Conjunt de notes addicionals a la fi d’un escrit o d’un llibre.

Agenda

Llibreta on s’anoten les coses que cal fer.

Àlies / Alias

Per altre nom, anomenat d’una altra manera; malnom o pseudònim.

Alter ego

Literalment, “un altre jo, un segon jo”.

Desideràtum

Literalment, “[Allò] desitjat”. Designa allò que algú desitja que li sigui atorgat.

Esnob (Sine nobilitate)

Persona que imita tota novetat en les idees, gustos, etc., pel sol fet que la seva adopció li sembla un senyal de distinció, bon gust o intel·ligència. L'origen és sine nobilitate (sense noblesa, sense noble origen).

Ex libris

Literalment, “dels llibres”. Cèdula que es posa al revés de la tapa dels llibres i en la qual consta el nom del propietari o de la biblioteca a què pertany el llibre. Generalment consisteix en un dibuix que és un emblema del seu propietari.

Ínterim

Literalment, “interval, intermedi”. Temps que transcorre entre dues accions o entre el moment en què s’està i alguna cosa que ha d’ocórrer; “entre tant”.

Lapsus

Error o equivocació que hom comet sense voler-ho.

Maremàgnum

Literalment, “mar gran, mar grossa”. Significa confusió, enrenou.

Memoràndum

Literalment, “Allò que cal recordar”. Un escrit on es recull tot allò que cal tenir present en un moment donat amb una finalitat concreta.

Plus

Literalment, “Més”. Designa pagues complementàries del sou base d’un treballador.

Postdata (P.S.)

Literalment, “[Paraules escrites] després de la data [i signatura]”. Allò que s’afegeix al final de tot d’una carta o d’un escrit.

Quid

Literalment, “El què”. S'utilitza en l’expressió el quid de la qüestió fent referència al punt clau del tema.

Quòrum

Literalment, “Dels quals”. Nombre mínim de membres presents en una assemblea, necessari per a la validesa dels acords que s’hi prenen.

Rictus

Gest de la boca que deixa veure les dents. S’usa en expressions com: “un rictus de dolor/d’amargura”. Del llatí rictus, “obertura de la boca”.

Súmmum

Literalment, “El grau més elevat”. Indica el punt més alt possible d’una cosa.

Vis còmica

Literalment, “Força còmica”. S’utilitza aquesta expressió com a sinònim de capacitat de fer riure que posseeix algú o un espectacle.

Ultimàtum

Literalment, “Acabat [el termini]”. Últim advertiment previ a la resolució última i definitiva d’una situació conflictiva amb mitjans més contundents.

Locucions Llatines de Mètode i Condició

Casus belli

Literalment, “Motiu de guerra”. Fets o circumstàncies que poden dur a una guerra. També allò que provoca una confrontació pública, encara que no bèl·lica.

Conditio sine qua non

Literalment, “Condició sense la qual no”. Fa referència a una condició considerada indispensable i innegociable.

Modus operandi

Literalment, “Manera d’obrar”. Manera concreta d’obrar per aconseguir la finalitat proposada.

Modus vivendi

Literalment, “Manera de viure”. Fa referència a un acord provisional establert entre dues parts amb concessions mútues. També significa mitjà de vida.

Opera prima

Literalment, “Primer treball, primera obra”.

Primus inter pares

Literalment, “Primer entre iguals”. S’aplica a la persona que destaca entre els del seu grup.

Quid pro quo

Literalment, “Una cosa per una altra”. Error que consisteix a prendre una cosa per una altra. Malentès.

Rara avis

Literalment, “Ocell rar”. Originalment aplicat a una dona ideal, actualment s’ha generalitzat el seu ús per a qualsevol ésser poc freqüent per les seves especials característiques.

Statu quo [ante bellum]

Literalment, “En l’estat en què [estaven les coses abans de la guerra]”. Actualment, fa referència a la situació en què es troba un conflicte o un procés en un moment donat.

Totum revolutum

Literalment, “Tot regirat”. Confusió, barreja total.

Transfert

Literalment, “Transfereix”. En psiquiatria, transferència (procediment terapèutic). Actualment s’aplica a qualsevol tipus de traspàs o transferència.

Vox populi

Literalment, “Veu del poble, rumor popular, opinió pública”. Procedent d’una frase més completa (Vox populi, vox Dei), que indica que un fet o notícia és de domini públic.

Locucions Llatines Temporals i de Lloc

A posteriori

Literalment, “A partir del que és després”. Expressió aplicada als arguments trets de l’experiència o inductius. Actualment indica posterioritat: “posteriorment”, “amb posterioritat”.

A priori

Literalment, “A partir d’allò que és abans”. Expressió aplicada a arguments deductius. En el llenguatge comú s’usa en el sentit de “amb anterioritat”, “anteriorment”.

Ab illo tempore

Literalment, “Des d’aquell temps”. Fa referència a un passat remot indeterminat. [Ex: estan distanciats ab illo tempore.]

Ante meridiem (a.m.)

Literalment, “Abans del migdia”, al matí. S’usa en les indicacions de les hores abans de les 12 del migdia.

Hic et nunc

Literalment, “Aquí i ara”. Indica la concreció d’una situació o la immediatesa amb què cal emprendre una acció.

In articulo mortis

Literalment, “En el moment de la mort”. Pertany a l’àmbit del dret, i fa referència a les últimes voluntats del difunt. En sentit general, s’utilitza com a sinònim de “en l’últim moment”.

In extremis

Literalment, “En els últims [moments de la vida]”. Aquesta expressió, referida originalment a un moment dramàtic, actualment és aplicada sovint a situacions difícils però menys decisives.

In fraganti (In flagranti delicto)

Literalment, “En delicte flagrant”, o “mentre crema el delicte”. Significa sorprendre algú en el moment de cometre un delicte o, més generalment, una acció d’amagat.

Ipso facto

Literalment, “En l’acte mateix”, a l’acte, immediatament. Expressa la immediatesa amb què cal dur a terme una acció.

Post meridiem (p.m.)

Literalment, “Després del migdia”. Expressió emprada en les designacions horàries.

Sine die

Literalment, “Sense un dia [concret]”. Expressió complementària de verbs com ajornar, amb la qual s’indica la indefinició temporal respecte a la represa del tractament d’un afer o execució d’un projecte.

Suo tempore

Literalment, “Al seu temps, en el moment apropiat”. [in suo tempore]

Locucions Llatines d'Acció i Mèrit

Ad hoc

Literalment, “Per a això”, expressament, a propòsit. Dit d’un organisme o d’una comissió creats per a un fi determinat.

Ad nauseam

Literalment, “Fins la nàusea”. Es diu que una cosa es prolonga ad nauseam quan és excessivament llarga i tediosa.

Bis

Adverbi emprat després de números per a indicar que es repeteixen; repetició d’una part d’una obra musical o peça afegida a un recital. Del llatí bis, “per segona vegada, una altra vegada”.

Ex abrupto

Literalment, “D’una manera violenta, sobtada”. Cosa dita bruscament, sense preàmbul.

Ex aequo [merito]

Literalment, “A causa d’un igual mèrit”. Expressió emprada quan dos o més aspirants a un premi han obtingut la mateixa puntuació i, en conseqüència, el comparteixen a causa de la igualtat dels seus mèrits.

Ex professo

Literalment, “D’una manera manifesta”, expressament, a propòsit. Es diu d’allò que es fa especialment per a un fi determinat.

Gratis et amore

Literalment, “Per favor i per amor”. Expressió indicativa d’una acció que hom fa sense esperar-ne res a canvi.