Diccionari de Termes Clau del Franquisme: Anàlisi i Significat

Diccionari de Termes Clau del Franquisme

Falange Española Tradicionalista y de las JONS: Es va encarregar de proveir el règim de bases ideològiques, de controlar els mitjans de comunicació i subministrar part dels càrrecs de l’Administració.

Movimiento Nacional: Organització totalitària que pretenia ser l'única via de participació en la vida pública espanyola. Comença a utilitzar-se el 1958 amb la Llei de Principios del Movimiento Nacional. Incloïa el partit únic, FET i JONS, dirigents de sindicats verticals i càrrecs públics de l’Estat.

Llei de Responsabilitats Polítiques: De 1939, regia la depuració de persones que havien col·laborat amb la República. Justícia a l’inrevés.

Llei de Repressió del Comunisme i la Maçoneria: De 1940, s’incoava expedient als acusats de defensar idees contràries a la religió, pàtria i institucions fonamentals.

Nacionsindicalisme: Doctrina i ideologia política de Falange Española, basada en totalitarisme feixista, tradicionalisme nacionalista i sindicalisme vertical, va ser adoptada per la dictadura els primers anys.

Ramón Serrano Suñer: Cunyat de Franco, simpatitzant d’Alemanya, amb un paper predominant en les relacions amb aquest país i altres potències feixistes.

División Azul: Unitat de voluntaris enviada a l'URSS per combatre junt amb les tropes alemanyes. 10.500 espanyols van anar a treballar a Alemanya.

Pla Marshall: Programa d'ajuda nord-americana a Europa. 1947.

Nacionalcatolicisme: Doctrina política de l’Espanya franquista caracteritzada per una relació molt estreta entre l’Església catòlica i l’Estat.

Opus Dei: Organització religiosa amb prelat, clero propi, seglars homes i dones. 1928 JME. Objectiu: propagar un model determinat de vida cristiana.

Luis Carrero Blanco: Militar amb un paper clau per a la continuïtat del règim, anomenat subsecretari de presidència.

INI (Instituto Nacional de Industria): De 1941, va impulsar la creació de moltes empreses públiques amb l'objectiu de produir béns que el sector privat no fabricava.

Josep Irla: Va assumir la presidència de la Generalitat a l’exili, amb la mort de Lluís Companys.

Fets del Paraninf: Com a protesta per les detencions per la 2a vaga de tramvies de 1957, es va formar una Assemblea lliure amb més de 700 estudiants de la UB, que van ser sancionats. Inici important del moviment estudiantil contra el franquisme.

Convertibilitat: Decisió que fixa el valor d'una moneda amb el d’una altra més estable (dòlar) o amb el patró or.

Planificació econòmica indicativa: Model de planificació, iniciat a França després de la 2a Guerra Mundial. L'estat fixa objectius econòmics i indica als empresaris com assolir-los, oferint avantatges econòmics i fiscals si seguien les directrius governamentals.

Tecnòcrates: Nova generació de polítics que deien que el creixement econòmic era la principal garantia d'estabilitat social. Perfil més tècnic que ideològic i objectiu d'incorporació a la gestió de l'estat de criteris de racionalitat i eficàcia econòmica per assegurar la continuïtat del règim. Reformisme tècnic que no qüestiona la dictadura per trobar una solució a la situació econòmica d'autarquia.