De la Dictablanda a la II República (1930-1931)

El Rei va encarregar al general Berenguer la creació d'un nou govern. Era amic íntim del rei, amistat forjada l'any 1923 quan va succeir el Desastre d'Annual. Berenguer havia de normalitzar la situació política per tornar al sistema polític de la Restauració, amb la Constitució de 1876 i la convocatòria d'eleccions generals. No obstant això, la caiguda de Primo de Rivera va augmentar les protestes i es va produir una politització de la societat, que marca l'inici de la República. Aquesta politització va ser tolerada pel règim com a pas previ a les eleccions. Per primera vegada en mig segle, el resultat de les eleccions futures no estava decidit.

Partits polítics

• Partits dinàstics: marginats i desmantellats durant la Dictadura. Van nomenar cacics com a alcaldes de pobles.
• Moviment obrer: la CNT, que havia estat il·legalitzada, va augmentar les protestes i els desordres públics.

Oposició política: comprenia totes les tendències, des de liberals a socialistes, passant per republicans. L'oposició a Primo de Rivera es va convertir en l'oposició a la monarquia.

Berenguer no va convocar eleccions al juny de 1930, fet que va reforçar la imatge de debilitat del govern.

El Pacte de Sant Sebastià (agost 1930) va incloure republicans conservadors, republicans progressistes, nacionalistes i el Partit Republicà Radical de Lerroux. D'aquí va sorgir el Comitè Revolucionari, que exigia el futur govern provisional de la República. Va augmentar el suport als nacionalismes i, al març de 1931, es va formar ERC, integrada per Macià (independentisme), Companys (obrerisme) i Tarradellas (intel·lectualitat).

L'aixecament de Jaca, liderat pels capitans Galán i Hernández, va fracassar. El Comitè Revolucionari va ser empresonat, fet que va augmentar la seva popularitat.

Berenguer va dimitir i Juan Bautista Aznar va passar a governar. Aznar va convocar eleccions municipals el 14 d'abril de 1931. Els republicans van guanyar en 41 de les 50 capitals de província. Quan es van conèixer els resultats, es va començar a proclamar la República. Alfons XIII, assumint la derrota, va abandonar el país el 14 d'abril, alhora que es formava el nou govern provisional.