Dictadura de Franco a Catalunya: repressió i resistència
Clasificado en Historia
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4 KB
Dictadura de Franco a Catalunya
La dictadura a Catalunya va ser un dels objectius de Franco, ja que era un règim centralista. Considerava que el poder havia de ser emès des de Madrid. Franco va anul·lar l'Estatut d'autonomia, la Generalitat, la diada i la llengua catalana.
L'exili i l'execució de Lluís Companys
Lluís Companys (president de la Generalitat) es va exiliar a França, però va ser capturat pels nazis i entregat a Espanya perquè fos jutjat. El 15 d'octubre de 1940 va ser condemnat a mort.
Assemblea de Catalunya i oposició al règim
El 1971 es va crear l'Assemblea de Catalunya (organisme de protesta contra el règim), amb reclamacions com ara la llibertat, l'amnistia, la recuperació de l'estatut d'autonomia i l'alliberament de presos polítics. A finals de 1975 van començar moltes protestes i l'oposició a Franco va créixer. Malgrat això, Franco es va mantenir al poder fins al 1975, quan va morir.
Segona República espanyola: canvis i reformes
Durant la Segona República espanyola es va formar un govern provisional que va introduir mesures com el sufragi universal, l'autonomia regional, el divorci, la separació entre Església i Estat i la millora de l'ensenyament públic.
Bienni reformista
Durant el bienni reformista es van impulsar diverses reformes importants:
- Reforma agrària: es va fomentar que s'expropiessin latifundis.
- Autonomia: per primera vegada Catalunya va rebre un Estatut d'autonomia.
- Reforma militar: intent de depurar l'exèrcit dels oficials contraris a la República.
- Reforma laboral: es va establir un salari mínim.
- Reforma educativa: creació de més escoles públiques.
Bienni conservador
El bienni conservador (1933-1935) va comportar un gir polític. Al 1933 es va formar una coalició de dretes en la qual la CEDA va tenir un paper destacat i Alejandro Lerroux va ser president. L'any 1934 van entrar al govern elements més radicals de la CEDA.
Conflictes i repressió: el cas d'Astúries i Catalunya
A Astúries els miners es van revoltar; la rebel·lió va ser reprimida amb l'exèrcit, i un dels comandaments destacats en la repressió va ser Francisco Franco. A Catalunya, el president de la Generalitat va declarar la República catalana dins la República espanyola; poc després aquesta experiència va acabar, la Generalitat es va dissoldre i diversos dirigents van ser empresonats.
Camí cap al cop d'estat de 1936
Dins la dreta hi havia tensions internes i, al 1936, es van convocar noves eleccions. La dreta es va presentar separada i les esquerres van formar una coalició, el Front Popular, que va guanyar les eleccions. La situació política i social es va tensionar i es van produir episodis de violència entre ambdues bandes.
Els responsables militars van començar a preparar un cop d'estat; entre els generals destacats que es van implicar hi havia Mola, Franco i Goded, que es van dispersar per diferents punts d'Espanya per coordinar l'alçament.
Violència prèvia i assassinat de Calvo Sotelo
Prèviament a l'aixecament hi va haver una escalada de violència: es van registrar assassinats tant de militants d'esquerres com de polítics conservadors. Un cas rellevant va ser l'assassinat del polític conservador José Calvo Sotelo el 1936, que es va utilitzar com a pretext per l'organització del cop d'estat.
Observacions finals
El període recollit descriu tensions polítiques profundes, reformes i contrareformes, així com la greu repressió que va seguir l'alçament i la dictadura. Els esdeveniments a Catalunya —pèrdua d'autonomia, persecució de la llengua i institucions pròpies, i la repressió d'opositors— formen una part central d'aquesta història.