La Dictadura Franquista (1939-1975): Història, Economia i Crisi
Clasificado en Historia
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,05 KB
Context Històric: La Dictadura Franquista (1939-1975)
La victòria del general Franco en la Guerra Civil va donar pas a la creació d’un règim dictatorial, liderat pel mateix Francisco Franco fins a la seva mort el novembre de 1975. La seva única legitimitat provenia d’haver guanyat militarment la Guerra Civil.
Característiques del Règim Franquista
El nou règim franquista es va caracteritzar per:
- El predomini de les velles classes dominants.
- La institucionalització de formes de poder inspirades en el feixisme i els règims totalitaris.
- Una forta repressió.
- L’intent d’assolir una autarquia econòmica.
El franquisme es va anar adaptant a les diferents conjuntures internacionals, però va romandre inalterable pel que fa als seus aspectes totalitaris fonamentals.
Pervivència i Naturalesa de la Dictadura
En els gairebé quaranta anys de pervivència, el franquisme es va mantenir com una dictadura militar que concentrava tots els poders en mans del dictador. Va ser sempre un règim antidemocràtic, que negava els drets democràtics individuals i col·lectius als espanyols, tot i que les seves institucions van anar evolucionant per a adaptar-se a les diferents conjuntures.
La dictadura es va poder allargar tant de temps gràcies a:
- La repressió constant i planificada dels opositors al règim.
- Els suports de les classes dirigents espanyoles.
- La complicitat de les potències del món occidental.
El Creixement Econòmic i la Transformació Social (1959-1973)
Durant la segona etapa del franquisme, entre 1959 i 1973, Espanya va viure un procés accelerat de creixement econòmic, que la va integrar en el grup reduït de països industrialitzats, tot i que el seu nivell de renda per habitant va continuar sent inferior.
El canvi econòmic va comportar una transformació profunda de la societat espanyola, una de les transformacions més significatives de la seva història, que va capgirar l’estructura de la població espanyola i va impulsar la difusió de noves actituds i pautes socials de comportament, mentre que el règim de Franco va restar fidel als seus principis dictatorials.
L’opció de vincular-se a la pròspera economia occidental va fer possible un creixement econòmic sense precedents en la història espanyola del segle XX.
Crisi del Règim i Oposició
Tot i que la propaganda oficial parlés del “miracle espanyol”, la manca de llibertats democràtiques i les noves condicions socials van estimular el sorgiment de moviments d’oposició al règim. Tot plegat va portar el franquisme a una crisi que, davant la imminència de la mort del dictador, va començar a fer palès que la dictadura no podria sobreviure a la mort de Franco i que la major part de la societat espanyola no volia la continuïtat del franquisme.