Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930): context, govern i caiguda
Entre 1917 i 1923, la Restauració va entrar en una llarga crisi i inestabilitat governamental, marcada per la pistolerisme, les vagues, la indisciplina militar, el desastre d'Annual i la pressió dels nacionalismes. El cop d'Estat del 13 de setembre de 1923, encapçalat pel capità general de Catalunya Miguel Primo de Rivera, tenia com a objectiu acabar amb el sistema liberal i parlamentari de la Restauració, posar fi al desordre públic i combatre els nacionalismes. El rei Alfons XIII va acceptar el cop i va nomenar Primo de Rivera president del Govern, amb la promesa de mantenir-se en el poder durant un període de temps per resoldre els problemes d'Espanya. Tant la oligarquia, el clergat i els militars com diversos sectors socials van donar-hi suport, mentre que anarquistes, comunistes, republicans i liberals s'hi oposaven.
La Dictadura militar va suposar la suspensió de la Constitució de 1876, de les activitats dels partits polítics i dels sindicats. El Govern militar va concentrar plens poders legislatius i executius. Primo de Rivera va perseguir comunistes i anarquistes, així com els autèntics responsables de les accions violentes. En la seva política anticaciquista, va cedir al principi, però després es va adaptar a la dictadura i al Dret civil. A Catalunya es va suprimir la Mancomunitat.
Primo de Rivera només va resoldre el problema del Marroc (prioritari) mitjançant una operació militar dirigida personalment per ell. Tanmateix, l'escassa capacitat militar espanyola i la fortalesa d'Abd-el-Krim van dificultar l'ocupació. Més tard, el desembarcament a la badia d'Alhucemas, amb l'ajuda de França, va permetre pacificar l'ocupació del territori i posar fi a la guerra.
La Dictadura civil va coincidir amb una etapa de prosperitat econòmica (els anys feliços de 1920). Primo de Rivera va pensar en si complir o no la promesa de retornar el poder als civils. Va substituir la Dictadura militar per una Dictadura civil, format per la Unió Patriòtica, amb la intenció de perpetuar la dictadura.
En l'àmbit polític, va crear l'Assemblea Nacional Consultiva, un projecte de Constitució que no va prosperar. En l'àmbit associatiu, va crear l'Organització Corporativa del Treball, impulsada per Aunós, i els Comitès Paritaris per regular la vida laboral, una política paternalista. En l'àmbit econòmic, per consolidar el regeneracionisme i el condicionament de Guadalhorce, va planificar obres públiques (vies de comunicació). Calvo Sotelo va impulsar una política econòmica intervencionista i proteccionista, i va crear monopolis estatals (Campsa, Telefónica, Iberia). Aquestes mesures van suposar una millora del nivell de vida.
Hi va haver oposició de diversos sectors: la Sanjurjada (un intent de cop d'Estat fallit de militars liberals), intel·lectuals i universitaris, sectors de l'Exèrcit (per l'ascens per mèrits), l'Alianza Republicana, la Federació Anarquista Ibèrica, i els socialistes, que van trencar la col·laboració amb el règim. La caiguda de la dictadura es va produir per l'oposició de tots els sectors i per la fallida de la borsa de Nova York, que va fer insostenible la situació econòmica espanyola. El fracàs de la Sanjurjada va provocar la dimissió de Primo de Rivera el 30 de gener de 1930.
Fi de la Monarquia: el govern del general Berenguer. Es va intentar recuperar la normalitat, però els problemes i les crisis es van multiplicar. El Pacte de Sant Sebastià (on Zamora i Maura es van inclinar cap a la República i van firmar amb republicans, nacionalistes i socialistes per acabar amb la monarquia) i la sublevació de Jaca (que va fer fracassar la tentativa revolucionària) van precipitar els esdeveniments. Berenguer va anunciar la convocatòria d'eleccions legislatives, però els partits es van negar i va dimitir.
Govern del almirall Aznar, un govern de concentració, amb Romanones com a home fort. Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 van donar la victòria a les candidatures republicanes davant les monàrquiques. Romanones va exigir l'exili del rei Alfons XIII (que va marxar del país). El 14 d'abril de 1931 es va proclamar la Segona República, que va posar fi a la Restauració i va obrir una nova etapa per intentar solucionar els problemes d'Espanya.