Dictadura de Primo de Rivera i la Segona República Espanyola (1923-1936)

Clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,94 KB

La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

La Dictadura de Primo de Rivera es va presentar com la solució del regeneracionisme a la situació de crisi i conflictivitat social, incloent-hi el problema català.

Etapes i Obres Públiques

El règim es va desenvolupar en dues etapes principals:

  • 1923-1925: Directori Militar.
  • 1925-1930: Directori Civil.

Durant aquest període es van dur a terme grans inversions en obres públiques (per exemple, la Font Màgica de Montjuïc i el Metro de Barcelona).

Suports i Oposició

Suports:

  • La Corona.
  • L'Església.
  • Les classes benestants.

Oposició:

  • Les classes mitjanes i el món cultural, on destaca el Manifest dels Escriptors i Intel·lectuals Castellans de 1924.
  • A nivell polític: Republicans, Socialistes i Nacionalismes perifèrics.

El món obrer (PSOE i UGT) va col·laborar amb el règim fins al 1929, participant en l'Assemblea Nacional de Primo de Rivera.

Desenvolupament i Fets Destacats

El règim es va organitzar de manera dual, amb la Unión Patriótica (UP) a la dreta i el PSOE a l'esquerra.

Fets a destacar:

  • Resolució del conflicte del Marroc gràcies a la col·laboració amb França.
  • Disminució de la conflictivitat social per la repressió i la millora econòmica derivada de les inversions en obres públiques.

Política Anticatalanista

Primo de Rivera entenia Espanya com una extensió de Castella i va reprimir el contingut polític i cultural català.

La Caiguda de la Dictadura

El règim va patir l'oposició de sectors militars (com la Sanjuanada de 1926), la qual cosa va fer trontollar la seva estabilitat. Va perdre el suport del rei i va presentar la dimissió el gener de 1930, sent substituït pel General Berenguer (inici de la Dictablanda). Des d'aquest moment fins a l'abril de 1931, l'oposició va anar guanyant força.

La Segona República Espanyola (1931-1936)

El Govern Provisional (Abril - Juny 1931)

Després de les eleccions de 1931, la política es va dividir principalment entre el PSOE i el Partit Republicà Radical (PRR). Es van convocar eleccions generals amb sufragi universal masculí. Van esclatar els primers problemes, com la crema de convents i vagues telefòniques.

Objectius del Govern Provisional

  1. Reforma de l'Estat.
  2. Reforma de la societat i redacció d'una nova Constitució.
  3. Consolidar el poder civil sobre el militar.
  4. Modificar la figura centralista de l'Estat.

Característiques de la Constitució de 1931

Aprovada després de tres mesos de discussions, la Constitució de 1931 es caracteritza per:

  • Definir Espanya com una República de Treballadors.
  • Establir la divisió de poders: Legislatiu, Judicial i Executiu.
  • Declarar l'Estat com a laic.
  • Establir el sufragi universal per a les dones (a partir dels 23 anys).

Etapes de la República

Bienni Progressista (Juny 1931 - Novembre 1933)

Aquesta etapa es va centrar en els intents de reforma:

  • Relacions Església-Estat.
  • Creació d'escoles i noves divisions territorials.
  • Servei militar obligatori.
  • Aprovació de l'autonomia de Catalunya.
  • Abordar el problema agrari i social.
La Reforma Agrària de 1932

S'establiren polítiques favorables a les classes obreres. La Llei de Reforma Agrària de 1932 consistia en l'expropiació de terres no conreades (no extraviades) per a l'assentament de pagesos, buscant modificar la concentració de terres en mans dels terratinents.

Bienni Conservador (1933 - 1935)

Aquesta etapa es va caracteritzar per la paralització de les reformes iniciades (agràries, estatuts d'autonomia, etc.). Va ser un període de crisi del govern de centre-dreta.

La Revolució d'Octubre de 1934

El moment culminant va arribar a principis d'octubre quan Gil Robles va condicionar el govern de Lerroux a l'entrada de la CEDA al Consell de Ministres. Davant d'això, el PSOE i la UGT van preparar una insurrecció armada i una vaga general, amb la iniciativa de Largo Caballero. El 5 d'octubre es va declarar la vaga general. A Catalunya, Lluís Companys va declarar la República Catalana Federal el 6 d'octubre, una reacció que l'exèrcit va frenar.

Conseqüències de la Revolució de 1934
  1. Forta repressió contra Catalunya i els socialistes.
  2. La CEDA va guanyar poder.
  3. Erosió del govern de centre-dreta.

El Front Popular (Febrer 1936)

Es van presentar llistes conjuntes d'esquerres a les eleccions, guanyant-les. El govern resultant va ser reformat per republicans. La dreta es va dirigir cap a la CEDA.

Entradas relacionadas: