Dido i Enees de Purcell: Anàlisi del Lament de Dido

Dido i Enees: El Lament de Dido

Autor i context

Henry Purcell va compondre Dido i Enees l'any 1689, en ple Barroc anglès. L'obra pertany al gènere de la música vocal profana. El llibret, escrit per Nahum Tate en anglès, es basa en l'Eneida de Virgili. L'òpera narra la història d'Enees, que, fugint de la destrucció de Troia, s'enamora de Dido, reina de Cartago. No obstant això, Enees ha d'abandonar Dido per ordre dels déus per dirigir-se a Itàlia. La música descriu la mort de Dido a Cartago, amb cors, danses, recitatius i una varietat de cançons, algunes d'elles utilitzant el baix obstinat.

El Lament de Dido

El moment culminant de l'òpera és tràgic: la desesperació de Dido per l'abandonament del seu amant i la seva mort, que segueix al lament. Aquest lament, de caràcter trist, és cantat per Dido mentre es dirigeix a la seva donzella Belinda.

Anàlisi musical

• Ritme: Lent.
• Compàs: Ternari de subdivisió binària (3/2).
• Forma: Ària de l'acte III. Presenta una forma de variacions sobre un baix obstinat, on les frases vocals no tenen alineació amb l'obstinat. La part vocal té dues seccions, formant una ària binària:
  • A - "When I am laid", amb una frase que es repeteix dues vegades.
  • B - "Remember me", precedida d'un recitatiu de gran importància.
• Textura: Melodia acompanyada. L'ària està construïda sobre un baix obstinat de 5 compassos que es repeteix des del principi fins al final. Aquest baix sorgeix de la quarta descendent, comuna als laments, ampliada mitjançant una fórmula de cadència de dos compassos.
• Timbre: Interpretada per instruments greus (violoncel, viola da gamba, tiorba, chitarrone o fagot) i instruments de tecla (orgue), que completen la textura amb acords improvisats. Sovint, només s'escrivia la melodia i el baix xifrat, improvisant les veus intermèdies els instruments de teclat. L'obra consta de cordes, continu i veu de soprano.
• Tonalitat: Sol menor, amb Si bemoll i Mi bemoll.

Observacions

Dido i Enees va ser l'única òpera que va compondre Purcell. Venus and Adonis, escrita per J. Blow i presentada a la cort cap al 1684, va servir en certa manera de model a Purcell per a la composició d'aquesta òpera. Amb una durada de menys d'una hora, va ser composta per a una escola de joves.