Diferència entre legalitat i legitimitat: una reflexió sobre els drets humans

Diferència entre legalitat i legitimitat

La legalitat és el que posa l'estat, l'estado de derecho, i la legitimitat és que t'obeeixin sense coacció i sense violència.

Una llei es compleix no perquè sigui llei sinó perquè està legitimada, se li dóna valor.

L'educació per la ciutadania està en debat perquè és molt ideològica i política i això no es pot fer sense parlar del dret legítim de revelar-se contra la injustícia (legitimitat), això no ho volen dir perquè ens volen adoctrinar de manera que no ens revel·lem contra les injustícies.

Parla també de la desobediència civil. Quan hi ha una llei que no és justa el més just és revelar-se contra aquesta i si hi ha un nombre elevat de ciutadans que pensa igual, tens dret a aquesta desobediència civil, és legítima aquesta desobediència per molt que hi hagi una llei, és legítim revelar-se contra ella.

Això posa en crisi la legitimitat de les lleis perquè si la població no hi està d'acord no la viurà com a legítima, llavors aquesta legitimitat està en crisi.

Els drets humans es van fer com a recurs contra la tirania i l'opressió (per això mateix existeix aquest dret a revelar-te contra el que no et sembli bé).

Posició de l'educador social: transformador i actiu.

Exemple: Desnonament. Llegítim tenir dret a una llar digna però il·legal revelar-te perquè hi ha una llei que ampara aquest desnonament.

Manifestació il·legal manifestar-se, legítim manifestar-se.

Dos declaracions

1789 super èpica i grandiosa perquè es va fer en plena revolució francesa.

Segona 1948 va quedar com desapercebuda i gris però va incloure un nou terme: la dignitat, el qual no es mencionava en la anterior declaració.

Amb aquestes hi ha un canvi d'esquema de l'antic règim: abans el legislador era el màxim dalt de tot, dalt de les lleis i dels drets, i ara els drets passen per damunt del legislador.

París no creu en el rei sinó en el poder, en canvi Amèrica creu en el poder.

La declaració d'independència dels Estats Units es va fer amb l'objectiu que ningú tingui el poder absolut i la carta de la ONU dels drets humans de 1945, que es va fer just abans de la segona declaració, deia que tots aquests drets eren per a tothom iguals i no hi havia discriminació i s'havien de complir. Els socialistes i marxistes deien que no estaven d'acord amb els drets humans perquè l'únic important era l'estat.