Diferència entre moral i ètica i el seu desenvolupament
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,77 KB
Distinció entre moral i ètica. Les normes morals.
Moral: Prové del llatí mos/moris -> costum. Examina les costums si són correctes o incorrectes, bones o dolentes… Està relacionada amb la psicologia perquè estudia el mode de ser i el caràcter. Els costums que tenim es converteixen en mode de ser. Ètica: Prové del terme grec (etos) mode de ser adquirit per reflexió. L'ètica és una reflexió sobre les normes morals. És més filosòfica l'ètica. Ens preguntem el perquè de les costums, més filosofia. L'ètica pressuposa la llibertat humana. També es fonamenta amb valors universals com valor de la vida, igualtat, llibertat, dignitat, respecte. Les normes morals estan relacionades amb la cultura i la política.
El desenvolupament moral.
El desenvolupament moral està molt relacionat amb la psicologia. Es pot efectuar un desenvolupament moral amb molts aspectes. Jean Piaget efectua un anàlisis de la intel·ligència. Kohlberg va distingir sis estadis en el procés evolutiu de formació de la conseqüència moral: -Egocentrisme: incapacitat per a relacionar diverses perspectives i punts de vista. -Individualisme: consciència de que els altres també tenen interessos, el bé és relatiu. -Gregarisme: capacitat per a relacionar diferents perspectives i per posar-se en el lloc de l’altre, encara és limitada i concreta. -Comunitarisme: consciència dels interessos generals del sistema, que estan per sobre dels individuals i personals, és abstracta i àmplia. -Relativisme: Consciència de la pluralitat de normes i valors. -Universalisme: consciència que hi ha valors universals, com la igualtat i dignitat de les persones, encara que les normes socials puguin no coincidir-hi.
Ètica i inteligència emocional.
Psicòlegs més coneguts: Garmen, D. Golemar-> aquest va distingir-ne : - Lingüística: Relacionada amb la nostra capacitat verbal, amb el llenguatge i les paraules. - Lògica i matemàtica: Es refereix al desenvolupament abstracte, la precisió i l’organització amb pautes o conseqüències. - Espacial: Capacitat per a integrar pensaments, percebre'ls i ordenar-los a l’espai. - Musical: Relacionada amb les habilitats musicals i ritmes. - Cinestèsica: Abasta tot allò relacionat amb el moviment corporal i els reflexos. - Interpersonal: Capacitat de relacionar-se i de comunicar-se amb altres persones.- Intrapersonal: Es refereix al coneixement d’un mateix i a processos relacionats com l’autoconfiança i la motivació. Habilitats que estan implicades: -Intrapersonal: Reconèixer i controlar les emocions i conèixer la vida efectiva. -Interpersonal: Capacitat per saber relacionar-se en grup i liderar amb altres individus. La relació amb l’ètica d’aquestes 7 es sobretot amb la intrapersonal i la interpersonal. Golemmar coneixia la classificació de Garmer però se'n va adonar que les dues últimes estan poc desenvolupades i va proposar una doctrina intel·ligència emocional. Si volem tenir una conducta més ètica hem de desenvolupar la intel·ligència emocional per tenir més empatia.
Ètica dels sofistes i ètica socràtica.
Els sofistes i socràtics són contemporanis i les seves doctrines eren oposades. Sofistes: Eren pensadors dels segle V aC. i es poden considerar pedagogs i filòsofs. Ensenyaven paideia que consistia en un conjunt de coneixements, coneixements sobre matemàtiques, astronomia, grans poemes, història. Ensenyen retòrica i erística arts en la paraula. Retòrica: saber efectua discursos. Erística: Art del combat verbal. Ho ensenyaven als fills dels nobles, aristòcrates. Primers mestres. El seu pensament era relativista ( es considera que no existeix la veritat absoluta si no que hi ha diverses veritats). Son convencionalistes també. Convenció es un acord. En la societat per sobreviure pactem i acordem que es bo i que no perquè si no cadascú pensaria la seva. Socrates: Creia en la veritat no era relativista el que està bé està bé, veritat absoluta. Si hi ha una única veritat els humans s'han de conèixer, la manera de conèixer la veritat sa de fer raonant. Si volem ser més bons hem de tindre més coneixement. “Sigues savi i seràs bo” frase de socrates. El savi és qui té molts coneixements. Per sòcrates tothom quan actua busca el bé. Fins i tot el que roba i mata busca el bé. El problema es que existeixen tipus de bé el individual, col·lectiu, momentari i durador, 4 tipus. Segons sòcrates buscar un bé individual si no entra en contradicció pots triar un bé individual. Momentari i durador si no entren en contradiccions no hi ha problema, pero si hi entres és millor el durador. El que els humans denominem com a mal en el fons per sòcrates es ignorancia i error en la tria. Doctrina socràtica intel·lectualisme socràtic, és important ser savi per ser bo.