Diferenciació de Vocals i Estructures Gramaticals

- Per diferenciar vocals pures i impures: Les vocals a/e/o sempre són pures i són nuclis de síl·laba. Les vocals i/u són pures en els contextos següents:

1. Principi de mot + consonant: “usar”
2. Precedides de consonant: “marieta”
3. Quan són tòniques: “agrair”
4. Quan són àtones derivades: “ruïna”
5. Terminacions provinents del llatí clàssic
6. Mot compost precedit de prefix acabat en vocal pura: “coincidir”

Hiat: Dues vocals pures consecutives dins el mateix mot formen un hiat.

Diftongs: Unió dins d’una mateixa síl·laba de dues vocals; una és pura i fa de nucli, i l’altra és impur. Només poden ser impures i/u. i/u semivocals formen un diftong decreixent quan van darrere de la vocal pura nucli de síl·laba: “aire”. i/u semiconsonant formen un diftong creixent quan van davant de la vocal pura nucli de síl·laba:

1. i/u entre dues vocals pures: “noia”
2. i/u a inici de mot + vocal pura: “iogurt”
3. u en les síl·labes gua/güe/güi/guo i qua: “guant”

Triftong: És la combinació simultània d’un diftong decreixent i creixent: “creieu”.

A i E fonètica: Es realitzen en posició tònica: va [bá]. Cal articular correctament i diferenciar la “e” oberta (comitè) i la “e” tancada (amén). Neutralització de a/e: En català oriental, a/e àtones canvien a vocal neutra (mira).

Ortografia: Alternança de la terminació a/e en noms i adjectius: cal escriure –e masculí i –a femení (alumne/a). Cal escriure –es en terminacions àtones, plural i singular (Atenes). Cal escriure amb –a el morfema del singular i amb –es el plural (boja-boges). En els verbs de doble arrel: jeure/jaure, treure/traure, néixer/nàixer i péixer/pàixer. Quan la vocal és àtona s’escriu amb –a: trauré, trauria, traguessis, nascut, jaurem. Quan la vocal és tònica s’escriu amb la vocal que es pronuncia: trec/trac. Cal escriure amb –e final les formes verbals vine, obre, corre i omple, i els infinitius amb –re: caure, admetre.

Subordinada: És la proposició que depèn d’una altra, la principal, i equival a un adjectiu; exerceix, doncs, la funció pròpia d’un SAdj, fa de CN. Característiques: Una oració subordinada adj sempre tindrà un pronom relatiu. Subordinada substantiva: És la proposició que depèn d’una altra, la principal, i equival a un substantiu; exerceix, doncs, la funció pròpia d’un nom (subjecte, CD, CRV...). Subordinada adverbial: Proposició que no depèn d’una altra, la principal, i equival a un adverbi; exerceix, doncs, la funció pròpia d’un SAdj (complement circumstancial).