Diferències entre Caolinita i Esmectita: Implicacions en Sòls

Clasificado en Geología

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,99 KB

Diferències estructurals entre caolinita i esmectita i implicacions en la CIC dels sòls

Caolinita: Te : Oc (1:1)

  • Poques substàncies isomòrfiques
  • Escassa CIC
  • Energia cohesiva entre làmines per ponts d’H, forta
  • No té capacitat d’expansió
  • Típiques de sòls molt meteoritzats
  • Origen per neoformació

Esmectita: Te:Oc (2:1)

  • Escassa substitució isomòrfica
  • Dèficit de càrregues no compensat
  • Elevada CIC
  • Energia cohesiva entre làmines, dèbil
  • Gran capacitat d’expansió
  • Sòls neutres, vertisòls.

Minerals primaris i secundaris: El cas del carbonat de calci

Els edafòlegs anomenen minerals primaris als que ja es trobaven en el material original i continuen en el sòl perquè no s'han alterat, mentre que els secundaris són aquells que s'han format de nou durant l'edafogènesi. En el cas del carbonat de calci, es tracta d'un mineral secundari perquè el carbonat de calci és precipitat provinent de la combinació de l'ió carbonat amb el calci (Ca). Es forma durant l'edafogènesi i pot reprecipitar en el perfil. Es pot tractar d'un mineral primari si el carbonat de calci prové directament de fragments de roca calcària.

Biotita en l'horitzó A: Grau d'evolució del sòl mediterrani

La biotita és un mineral heretat o primari mitjanament alterable. Respecte al grau d'evolució d'aquest sòl, es tracta d'un sòl poc evolucionat. Pot significar que, el fet d'estar en l'horitzó A, el sòl encara té pocs horitzons en el perfil.

Residus orgànics i fertilització: Necessitat d'afegir nitrogen

Caldria afegir N simultàniament si es vol utilitzar com a fertilitzant la palla. La palla conté molt C i necessitem N perquè el residu sigui òptim per a utilitzar-la com a adob agrícola. Si no hi afegíssim N a la palla hi hauria un excés de C i utilitzaria el N del sòl produint l'efecte de "fam de nitrogen".

Increment i conservació de la matèria orgànica en sòls europeus

El 45% dels sòls europeus tenen un contingut molt baix de MO (<2%). Algunes tècniques que permeten incrementar i/o conservar els nivells de MO serien: el No till, en el qual no recollim el cultiu i tornem a sembrar al costat d’aquest, i el Stublemuch, que consisteix en deixar les restes de la collita anterior. Tècniques que són desaconsellables: sobre fertilització de camps, tècniques de regadiu intenses.

Estabilitat dels residus com a fertilitzants agrícoles

És preferible un fertilitzant agrícola amb un grau d'estabilitat elevat. El d'estabilitat elevada presenta elements que fan que tardi molt més en descompondre's que un de baixa.

Avantatges de la MO pirolitzada per al segrest de carboni

MO pirolitzada (carbonitzada) o Biochar. Aquesta aplicació provoca que el C en el sòl es converteixi en C mineral. Es crema el C, dura més i aporta nutrients. Per tant, queda segrestat en el sòl més efectivament que per acció d'altres adobs. Pot produir emissions negatives de CO2. Augmenta la fertilitat del sòl, augmenta la capacitat agrícola.

Circulació i retenció d'aigua en sòls calcaris i de margues

Preveu com serà la circulació i retenció d'aigua en un sòl desenvolupat sobre calcàries (A, R) i en un sòl de margues (A,B,C). El primer és fissural (format en fissures de la roca mare) i textura franc-argilosa, d.a.=0,9 g/cm3, descarbonatat i amb A de 18 cm. El segon és profund (80 cm), franc-llimós, molt carbonatat i amb densitat aparent de 1.4 g/cm3.

Dinàmica de l'aigua en sòls amb diferents horitzons

Compara la dinàmica de l'aigua (infiltració, percolació, retenció d'aigua, drenatge i escolament superficial=escorrentia) de dos sòls. El primer presenta un horitzó A franc-sorrenc i un B franc-argilós. El segon sòl té un horitzó A franc-argilós i un B franc-sorrenc.

A Franc sorrenc: bona infiltració, retenció baixa d’aigua, alt drenatge i baixa escorrentia, percolació saturada.

B Franc argilós: mala infiltració, retenció alta d’aigua, baix drenatge i alta escorrentia, percolació no saturada.

Conservació de l'aigua en sòls mediterranis: Pràctiques agrícoles

Un dels atributs del clima mediterrani és l'existència d'una estació seca estival caracteritzada per una elevada evapotranspiració i precipitacions escasses i torrencials. Aquesta combinació té com a conseqüència un important dèficit hídric del sòl. Quines pràctiques agrícoles recomanaries per afavorir la conservació de l'aigua en el sòl?

Cobertes de plàstic que afavoreixen reduir les pèrdues d’aigua per evapotranspiració, a més controlar les males herbes, però són cars i poc sostenibles ambientalment.

Mulching, que es basa en deixar les restes de cultius que evita perdre la humitat per evapotranspiració a l’hora que augmenta la MO del sol.

Entradas relacionadas: