Diferències Dialectals del Català i Conceptes Sociolingüístics

Diferències entre Català Occidental i Oriental

A continuació, es detallen les principals distincions entre el català occidental i l'oriental:

1. Articulació de les vocals àtones:

   • Català Occidental: Distinció clara en l’articulació de les vocals àtones.
   • Català Oriental: Confusió en l’articulació de les vocals àtones; en general, la 'a' i la 'e' es neutralitzen en [e], i la 'o' i la 'u' es neutralitzen en [u].

2. Presència del so [e]:

   • Català Occidental: Més presència del so [e] pel fet de mantenir el mateix so del llatí vulgar.
   • Català Oriental: Més presència del so [e] pel fet d’haver modificat el so [e] del llatí vulgar.

3. Diftong '-gua' final:

   • Català Occidental: Manteniment del diftong '-gua' final.
   • Català Oriental: Tendència a reduir a un únic so vocàlic el diftong '-gua' final.

4. Pronunciació de la 'i' en el grup 'ix':

   • Català Occidental: Pronunciació de la 'i' en el grup 'ix' darrere vocal.
   • Català Oriental: Emmudiment de la 'i' en el grup 'ix' darrere vocal.

5. Recuperació de la 'n' etimològica:

   • Català Occidental: Recuperació de la 'n' etimològica darrere vocal àtona.
   • Català Oriental: No recuperació de la 'n' etimològica darrere vocal àtona en fer el plural de paraules.

Dialecte Valencià: Característiques del Bloc Occidental

Característiques Fonètiques

• Articulació de la 'r' final.
• Articulació labiodental de la 'v'.
• Tendència a emmudir la 'd' intervocàlica (ex: -ador, -ada).

Demostratius

Els demostratius presenten tres graus de localització: este, eixe, aquell, eixa, ací, açò.

Possessius

Les formes femenines dels possessius són: meua, teua, seua.

Pronoms Febles

Les formes plenes dels pronoms febles davant del verb són: me canse, te canses.

La combinació de pronoms febles presenta les formes: li'l, li la...

Lèxic Valencià

• Espill (mirall)
• Xic (noi)
• Corder (xai)
• Timó (farigola)
• Morro
• Poal
• Agranar
• Pitxer
• Llavar
• Prompte
• Rabosa
• Assut
• Tomello

Conceptes Sociolingüístics Clau

Llengua Materna

És aquella que cada individu aprèn durant la infantesa gràcies al contacte amb els progenitors o adults.

Llengües Sobrevengudes

Factors principals: la imposició de les llengües estatals i la immigració.

Sociolingüística

És la disciplina que estudia les interaccions entre la llengua i el medi social.

Llengua Minoritzada

És aquella que pateix la interposició d’una altra llengua i està immersa en un procés de retrocés en els usos de la pròpia comunitat lingüística. En vies de substitució, una altra llengua ocupa els àmbits que, en una situació de normalitat, li serien propis.

Normalització Lingüística

És un procés de resposta al conflicte lingüístic, un procés de cohesió de la comunitat lingüística. Pretén recuperar els àmbits d’ús i el nombre de parlants de la llengua pròpia per lluitar contra la seva desaparició.

Cosmologia

Una configuració de veure el món, un arsenal sobre la manera d’entendre’l.

Llengua en Contacte

S'utilitza per interaccionar-se amb persones que utilitzen la llengua que es vol aprendre o amb un grup social amb el qual es vol interactuar.

Fet Social de la Llengua

La llengua no és una entitat en si mateixa, aïllada de l’entorn social. És un sistema obert perquè evoluciona i s’enriqueix d’acord amb les necessitats socials.