Diferències ètiques entre Kant i Mill

Ètica kantiana

Lleis naturals i lliure albir

Segons Kant, la naturalesa opera sota lleis immutables. Només els éssers humans tenen la capacitat d'actuar lliurement, guiats per la raó i la voluntat. Aquesta llibertat es manifesta en l'imperatiu categòric, que dicta accions intrínsecament bones, a diferència de l'imperatiu hipotètic, que busca recompenses o evita càstigs.

L'imperatiu categòric

L'imperatiu categòric defineix principis universals i absoluts per a l'acció moral. Es basa en dues formulacions principals:

• Universalitat: Actua de manera que la teva acció pugui convertir-se en una llei universal.
• Humanitat: Tracta els altres i a tu mateix com a fins en si mateixos, mai com a mitjans.

Classificació dels deures

Kant classifica els deures en funció del seu objecte:

• Deures envers un mateix
• Deures envers els altres
• Deures inexcusables (com dir la veritat)
• Deures meritoris (realitzats per obtenir un benefici)

Comparació entre Kant i Mill

Punts en comú

Tant Kant com Mill consideren la felicitat com un element important en la vida humana. Ambdós reconeixen que la recerca de la felicitat motiva, en certa mesura, les accions humanes. A més, coincideixen en la importància de la virtut en la vida moral, tot i que la seva relació amb la felicitat difereix.

Diferències

Concepció de la felicitat

La principal diferència rau en la concepció de la felicitat. Per a Mill, la felicitat, entesa com la maximització del plaer i la minimització del dolor, és la finalitat última de l'acció moral. En canvi, Kant considera que la felicitat no pot ser un principi moral, ja que és subjectiva i contingent.

Relació entre virtut i felicitat

Per a Mill, la virtut és un component essencial de la felicitat. Per a Kant, la virtut no garanteix la felicitat, però pot conduir-hi.

Exemple: la mentida

Perspectiva de Mill (utilitarisme)

Mentir és moralment reprovable perquè causa dany als altres. Les conseqüències negatives d'una mentida, encara que sigui amb bona intenció, la fan inacceptable.

Perspectiva de Kant (deontologia)

La moralitat d'una acció resideix en la intenció. Si la màxima que motiva una mentida és universalitzable, la mentida pot ser justificable. Per exemple, mentir per protegir algú d'un perill imminent.

Conclusió

Aquest exemple il·lustra la diferència fonamental entre l'ètica conseqüencialista de Mill i l'ètica deontològica de Kant. Mentre que Mill se centra en les conseqüències de les accions, Kant emfatitza la universalitat dels principis morals.