Diferències entre llibres de cavalleries i novel·la cavalleresca
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,73 KB
Diferència entre llibres de cavalleries i novel·les cavalleresques
La narrativa de cavalleries naix al nord de França cap a la segona meitat del segle XII, però la font d'on beu són les recreacions dels antics mites cèltics. La temàtica d'aquestes novel·les és una mescla d'aventures militars, religioses i de relacions amoroses.
La novel·la cavalleresca
La novel·la cavalleresca presenta uns espais geogràfics reals, el temps és el present o el passat immediat i els herois no són prototipus sobrehumans. Respecten el pacte de versemblança propi de la historiografia i generen una ficció modèlica. Dues obres importants són Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc.
Els llibres de cavalleries (s. XIV-XV)
Es caracteritzen per tindre una sèrie de narracions d'extensió mitjana amb una estructura senzilla i amb una forta presència de motius folklòrics que representaven mons meravellosos. Dues obres importants són La comtessa fidel i La filla del rei d'Hongria.
Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc
Joanot Martorell (s. XV), procedent de Gandia, va viatjar molt i va anar a parar a Portugal, on conegué l'infant Ferran, al qual li dedicà Tirant lo Blanc. El Tirant és un exemple de com el concepte de cultura anava lligat a les idees de tradició i d'acumulació; l'originalitat no era un valor tal com l'entenem ara.
- Estil: Utilitza dos estils de prosa associats a la situació i a l'estatus social dels personatges.
- Llenguatge: Té diàlegs ràpids, plens de modismes i refranys que testimonien la vivesa i la creativitat de la llengua popular.
- Lèxic: És un dels primers textos literaris que presenta particularismes valencians, castellanismes, arcaismes i arabismes.
La Renaixença
El romanticisme europeu es manifesta en una Renaixença de l'ús literari culte de la llengua i l'enfortiment de la consciència de formar part d'una cultura diferenciada. Dos fets simbòlics emmarquen el moviment: poemes de to reivindicatiu i nostàlgic i la fundació d'una revista cultural.
Autors a destacar: Joan Baptista i Teodor Llorente, el qual provocà que l'estètica renaixentista fóra predominant fins que morí. Va començar a créixer un sentiment de reivindicació nacional que troba suport en la burgesia i acull amb simpatia els Jocs Florals a Barcelona (1859) i València (1879). Açò va provocar la creació d'una normativa moderna amb dos corrents:
- Cultistes: Eren autors del Segle d'Or.
- Populars: Partien de la varietat diacrònica del moment.