Diferències entre Moral i Ètica: Anàlisi i Socialització

Diferència entre Moral i Ètica

La moral ens diu QUÈ hem de respondre, mentre que l'ètica ens diu COM hem de respondre sense saber què hem de respondre.

La moral és el conjunt de valors, normes, hàbits i actituds que comparteixen una cultura, mentre que l'ètica és la resposta a la demanda de l'altre en una situació radical d'imprevisibilitat. La moral estableix codis, protocols i comitès; l'ètica és una situació d'aquí i ara.

Societat Esportivitzada

Societat esportivitzada: teoria de la modernització d'Allen Guttman (2002) com a sistema de regulació i reglamentació, meritocràcia i classificació.

L'esport promou la idea de progrés, superació constant, esforç, sacrifici, èxit, justícia i igualtat. Existeixen interessos polítics i econòmics que actuen com a reforç positiu perquè la massa social accepti unes relacions de poder i de domini inalterades, mantenint l'hegemonia dels grups dirigents. En el context social, l'esport trenca barreres socials, polítiques, religioses i idiomàtiques.

Socialització

La socialització és el procés d'aprenentatge d'una persona. Els agents socialitzadors actuen en una situació social determinada. El marc de socialització es compon de:

• La persona (edat, gènere, origen)
• Els agents socialitzadors (models de referència: pares, amistats, esportistes, professors)
• Situacions socials (feina, escola, família, barri)

Socialització Primària

(Família, escola)

Família: Canvis demogràfics, evolució de la societat, estructura familiar, gestió de l'educació, família democràtica, diàleg.

Escola: Permet que l'esport arribi a tothom almenys durant uns anys concrets. Evolució de l'escola: democràtica? Multiculturalitat? Espai de conflicte?

Socialització Secundària

(Club esportiu, entrenador, mitjans de comunicació, grup d'amics). L'individu pot triar. Segons la manera en què es produeix la interacció entre els agents i la situació, cada agent té el poder d'influir en el desenvolupament del nen. Els entrenadors són socialitzadors i eduquen. Evolució: família - esport, nous problemes? Democratització (necessitat de tenir els rols pactats).

Segons Heinemann (1992)

La persona apta per viure en societat desenvolupa les qualitats següents:

• Conformitat normativa: acceptar les normes de forma individual.
• Identitat: saber quines són les meves idees enfront d'un col·lectiu.
• Autonomia individual: capaç de mantenir els meus criteris en situacions incertes o de rebuig per pròpia convicció o canviar-los.
• Solidaritat: saber combinar la identitat i l'autonomia amb les obligacions socials amb els altres.