Diferències en la pedagogia de Makarenko i Sujomlinski

Clasificado en Magisterio

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,31 KB

Diferències en la seva pedagogia

MAKARENKO: parteix dels interessos o necessitats de la comunitat. Emet una visió contrària a l'ideal d'Escola Nova. Se centra en les característiques del pensament comunista. Considerava que intentar dur a terme pensaments sense les tècniques necessàries, era un intent de portar a la pràctica aspectes impossibles; pel que Makarenko es va posar en contra de certs buròcrates que volien desenvolupar noves pedagogies de caràcter més modern.

SUJOMLINSKI: pretén unificar l'ideal del pensament comunista i l'ideal de l'Escola Nova. Concep com l'educador pot ser un guia del procés d'aprenentatge, i encara així, seguir impartint una educació forta i fecunda. L'educació no tenia per què centrar-se únicament en la comunitat educativa, sinó que el nen podia començar a aprendre fora de la institució.

Diferència en la seva finalitat educativa

MAKARENKO: l'educació és considerada com un principi inseparable de la col·lectivitat, aquest pedagog considera que per poder educar, és necessari centrar-se en l'ideal comunista, on es desenvolupi l'hàbit del treball, alhora que es realitza un procés educatiu. L'objectiu fonamental de l'educació serà la formació de futurs ciutadans comunistes, fer de cada alumne un comunista actiu i conscient. Els educadors han d'adoptar un paper de transmissors de la informació, d'aproximació a la realitat social, en la quin no han d'equivocar-se, ja que això podria repercutir en la comunitat soviètica. Considera que les necessitats essencials són aquelles que provenen del col·lectiu i no de l'individualisme.

SUJOMLINSKI: l'educació ha de centrar-se en un procés en el qual s'emeti amor, felicitat i llibertat a l'educant; aquest pedagog orienta la seva pedagogia cap a una perspectiva personalista; la que es desenvolupa a partir dels interessos del nen per sobre del grupal. La finalitat educativa se centrava que els alumnes poguessin ser educats en quant a l'alegria, activitat i joc tant nens com a adolescents), per així al llarg de la nostra existència poder valorar que no necessitem que algú ens imposi alguna cosa perquè ho fem, sinó que més aviat, nosaltres per la nostra pròpia voluntat, hem de ser capaces de desenvolupar els coneixements i habilitats previstes en el seu propi aprenentatge.

Diferències en la seva disciplina

MAKARENKO: La disciplina és entesa com un objectiu i no com un instrument, es tracta d'una disciplina conscient i no arbitrària.

Es deixa de costat l'educació arbitrària que es donava per part d'uns dominadors (burgesos) a uns dominats (obrers); és a dir, una autoritat per part d'una minoria a una majoria, a intentar educar a la majoria de tal manera que sigui conscient de la situació en la qual viu i que sàpiga lluitar pels seus propis drets i deures. Aquest autor considerava l'educació i el treball com una contribució de l'individu cap a la societat.

SUJOMLINSKI: considera educació com aquell procés que comença en la societat, en la naturalesa que ens envolta dia després de dia; considera que aquella educació que comença impartir-se des del primer dia en una classe amb uns objectius o idees predeterminades, no comença des de zero; considera que l'educació en aquesta època suposava desenvolupar-se en una totalitat, partint de la importància que té la naturalesa en les nostres vides.

Diferències en la figura de l'educador

MAKARENKO: parla de la figura de l'educador com aquell que representa ser un educador exigent, amb una personalitat freda, que es mostra distant front els seus educandos, aparentant una aparença de seguretat i cert distanciament amb els educandos, a més de no deixar establir relacions afectives entre els educandos.

SUJOMLINSKI: la figura de l'educador desenvolupa un clima favorable perquè el nen pugui desenvolupar les seves capacitats i habilitats; el mestre està centrat l'en nen i la seva necessitat d'acte instrucció o autoeducació. L'educador està en contra del paidocentrisme de l'Escola Nova, com a situació en què el mestre ha de subordinar-se als interessos del nen; ell considera que l'educant ha d'estar en la situació d'estimar al treball i a l'estudi.

Entradas relacionadas: