Diferències entre relació i interacció en la societat

Diferències fonamentals entre els models teòrics

• Conductisme:

  Apareix com a Teoria de l’aprenentatge. Estímul/resposta. Reforç negatiu i reforç positiu. Aquests provoquen aprenentatge. No és necessari pensar per aprendre. Els càstigs només paren una conducta no desitjada. Teoria de l'intercanvi social, fomenta les interaccions interpersonals i el benefici, reforç positiu si tens guanys i reforç negatiu si tens pèrdues. Teoria del modelatge, tendim a fer les coses segons els models d’èxit que tenim i els models més clàssics també depenen del moment evolutiu.

• Interaccionisme simbòlic:

  Actes/actors. Actes en funció del significat. El significat és el resultat de les interaccions i és variable, si no fos variable no hi hauria canvi social. Per tant, tot allò que coneixem de la realitat social, podria ser diferent; tot depèn de la interacció. Teoria del rol, que actuïn segons el seu rol. Normes quotidianes, sense elles no sabríem funcionar.

• Cognitivisme:

  Pensem de manera determinada per ser persones. Esperem que les coses succeeixin de certa manera perquè tenim uns esquemes cognitius/mentals establerts i aquests no canvien i tothom els té. Percepció, codificació, representació, assimilació (memòria), recuperació, comportament (resposta).

• Teoria de la Gestalt:

  Fa referència a la interpretació, com representem els estímuls exteriors. Teoria de les primeres impressions, observant 2 o 3 detalls d’una persona ens serveix per fer-nos una idea de com és i així poder relacionar-nos amb ella. Teoria de la comparació social, per sentir-nos integrats observem què fa la majoria i actuem d’una manera similar. Influència grupal, posa sobre la taula el comportament del grup per condicionar el nostre comportament.

Què defineix un objecte com a social?

• Realitat social:

• - Objectiva/subjectiva: realitat física, no hi ha res d’objectiu en la realitat social. Diferent percepció, no podem veure la realitat social.

• - Intersubjectivitat: prendre consciència de la pròpia subjectivitat, el dolor és intransferible però el podem entendre.

• - Objecte com a social: un objecte que, a més de tenir les característiques físiques pròpies, se li afegeixen les socials, és a dir el valor que té, tot i que la majoria d’objectes ja tenen un valor per si mateixos. El valor social va més enllà del valor objectiu. Exemple: Un mocador al cap d'una noia pot ser tan sols una prenda estètica o, en funció del conjunt, pot representar una malaltia (càncer) o una creença religiosa. En el primer cas és sols un objecte, en els dos últims passa a ser un objecte social.

Diferència entre atribució i categorització

La categorització és un procés perceptiu que, quan s'aplica a persones, passa a ser un procés socio-perceptiu. Les categories de la categorització són: ideologia, religió i classes socials, aquestes han de ser fàcils d’aplicar (pensar poc), efectives-útils, objectivables (poder percebre). A partir de les categories creem els estereotips, després elaborem prejudicis i seguidament comportaments de discriminació. Exemple: color de pell, què ens diu?

L’atribució és el procés d’explicar, quan una cosa no ens queda clara busquem explicació amb una altra persona i d’aquesta manera nosaltres aprenem a interpretar les realitats difoses, no naixem amb això, sinó que ho aprenem per interacció i no imitació i això forma part del procés de socialització.

• - Explicar: es tracta de donar sentit a alguna cosa. Nosaltres, com a persones, tenim 2 tipus de necessitats, físiques i socials. Les físiques, biològicament, i les socials són les d'afiliació, la que sents que formes part d’un grup, si aquestes no es satisfan tenim problemes.

• - Creences: es tracta de donar explicacions de perquè passen les coses, aquestes han de ser útils i no tenen perquè ser veritat. Exemple: vacunes.