Diferències entre Romànic i Gòtic: Anàlisi del Pou de Moisès
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,93 KB
Diferències entre l'Art Romànic i l'Art Gòtic
- Murs i obertures: En l'art romànic, els murs són gruixuts i pesants, amb finestres petites i escasses. En el gòtic, gràcies a noves tècniques constructives com l'arc ogival i la volta de creueria, els murs són més prims i permeten obrir grans finestrals.
- Alçada: Les esglésies romàniques tendeixen a ser baixes i robustes, transmetent una sensació de recolliment. Les catedrals gòtiques busquen la verticalitat i són molt més altes, simbolitzant l'ascensió cap a Déu.
- Llum: Com a conseqüència de l'anterior, els interiors romànics són foscos i austers. En canvi, els interiors gòtics són lluminosos i plens de color gràcies als vitralls.
- Arcs: El romànic utilitza principalment l'arc de mig punt (fet amb un sol centre de compàs). El gòtic introdueix l'arc ogival o apuntat (format per dos segments de cercle).
- Finestres: Les finestres romàniques són petites, sovint d'ull de bou. En el gòtic apareixen les grans rosasses i els vitralls historiats, que aporten llum i color.
- Planta: La planta romànica sol ser de creu llatina. En el gòtic, tot i mantenir-la, s'escurça el transsepte, apropant-lo al centre de la nau i creant una planta més assimilada a la basilical.
- Pintura: La pintura romànica es realitza principalment al fresc sobre els murs, amb escenes bíbliques. En el gòtic, la pintura mural perd importància i es trasllada als vitralls i als retaules de fusta.
Anàlisi de l'obra: El Pou de Moisès
1. Fitxa tècnica
Títol: El Pou de Moisès
Autor: Claus Sluter
Cronologia: Finals del segle XIV - principis del segle XV (1395-1406)
Tipologia: Grup escultòric.
Material: Pedra calcària amb restes de policromia.
Localització: Cartoixa de Champmol, Dijon (França).
2. Context històric i cultural
(Situar l'obra en el temps i en l'espai, en el marc del gòtic internacional i el mecenatge dels ducs de Borgonya.)
(Explicar els conceptes històrics i culturals que defineixen l'època.)
3. Lectura formal i anàlisi
Formes: L'obra s'erigeix sobre una base hexagonal de gairebé 7 metres d'alçada. Les figures dels profetes estan tractades amb un realisme i una monumentalitat extraordinaris.
Composició: Originalment, l'obra era un complex monumental que constava de diverses parts superposades:
- A la part superior, un calvari amb Crist a la creu (avui gairebé desaparegut).
- Sota la creu, un grup d'àngels ploraners.
- A la base hexagonal, la part més ben conservada, es troben les figures de sis profetes (Moisès, David, Jeremies, Zacaries, Daniel i Isaïes).
Moviment i expressivitat: S'abandona totalment el hieratisme. El tractament dels plecs de les túniques, pesants i voluminosos, crea un gran dinamisme. Cada profeta té una expressió individualitzada i humanitzada, captant un profund dramatisme psicològic.
Punt de vista: És una obra dissenyada per ser contemplada des de múltiples punts de vista.
Espai: Va ser concebuda per estar al centre d'un claustre, sobre un pou real.
Acabat: Originalment estava policromada i daurada per Jean Malouel per augmentar-ne el realisme, tot i que avui dia s'ha perdut en gran part.
4. Anàlisi estilística
Funció: Tenia una funció ornamental, didàctica i simbòlica (font de vida eterna).
Característiques generals: Es considera una obra mestra de l'escultura gòtica tardana. El seu potent realisme, l'estudi psicològic dels personatges i la seva monumentalitat la converteixen en una peça precursora del Renaixement.
Materials: L'escultura gòtica utilitzava principalment pedra i fusta.
Temàtica: Predominantment religiosa.
Precedents: L'escultura monumental de les portades de les catedrals gòtiques franceses.
Influències posteriors: L'obra de Sluter va tenir una enorme influència en l'escultura flamenca i borgonyona posterior.
5. Interpretació conceptual
Funció: Didàctica i devocional. Representa la font de la vida eterna (el sacrifici de Crist) que brolla de la paraula dels profetes de l'Antic Testament.
Tema: Religiós i al·legòric. Connecta l'Antic Testament (els profetes) amb el Nou Testament (el sacrifici de Crist) com a compliment de les profecies.