Diferencies de les diferents situacions per a la presa de decisions segons el grau de coneixement dels estats de la naturalesa

L'ètica pretén Una reflexió entorn als valors sense posicionar-se en una moral concreta. Pretén entendre com cada moral interpreta els valors. Aquesta paraula ve de "Ethos, del grec caràcter, costum. Així doncs, veiem que es una disciplina Filósòfica que reflexiona i orienta la moral (filosofia moral). L'ètica, vol Fer-nos reflexionar i construir el fet moral com per exemple, quines raons, si N'hi han, si es justifiquen el què continuem utilitzaant en una concepció moral Concreta per orientar les nostres vides, etc. Podem veure que l'etica és un Fruit de la pròpisa reflexió i pot coincidir o no amb la moral rebuda. S'estableix en base a les normes i principis i raons que l'humà ha establert Com a directiu de la pròpia conducta i a més, es fonamenta en la raó i depèn de La filosifia.

La moral, en Canvi, és un saber pràctic en base d'unes vivències quotidianes que S'adquireixen en la comunitat. Aquesta paraula, ve de la terminologia "Mos-moris", del llatí costum. Es refereix al conjunt concret de Principis, normes, preceptes, valors i actituds sobre la manera de Comportar-nos. Ens diu com he de viure en preguntes com: "què hem de Fer", "en que consiteix la vida bona"?. En base a una societat Determinada, aquest terme, té normes normes d'origen extern. Així doncs, S'imposa per orien tar la conducta dels integrants d'una societat i a partir D'aquí, es fonamenta en les costums i la conformen en un conjunts d'elements Normatius que la societat accepta com a vàlids.

PRIMA FACIE: “Prima Face o ètica dels Deures” és propera al sentit comú com a medi. Es refereix a Que principi té més pes, fins i tot amb independència de les conseqüències de Cadascuna de les obligacions. Es troba entre l’utilitarisme i l’ètica Kantiana (proposta de David Ross a 1930). Implica una reflexió i judici per determinar El nivell dels deures de prima facie que són més vinculants, apropiats, forts. Aquests deures s’emmarquen en la deliberació per la qual cosa exigeix escollir I no cal considerar-lo com a veritats absolutes. Es concreten en Fidelitat, Reparació, gratitud, beneficència, no maleficència, justícia. Belmont incloïa Els de autonomia, beneficència i responsabilitat (de Honas 1966) Prima Face es Refereix als principis que tenen caràcter absolut i son percebuts pel subjecte Moral com a obligatoris i són el Març bàsic i llenguatge comú per analitzar i Resoldre els conflictes ètics (inclouen els de la bioètica)

CORRENTS ÈTIQUES EN EL TREBALL SOCIAL

L’ètica Kantiana Neix els anys 60 i s’estén fins la dècada dels 70. Des d’aquesta perspectiva L’ètica en Treball Social es fonamenta en principis i en la consideració de la Persona com a ésser humà racional i autodeterminat subjecte a uns drets i Deures. Posa especial èmfasi en els principis de llibertat i justícia. Les Principals crítiques al model són: 1. No té en compte el context en el que es Produeixen els conflictes ètics 2. La falta de concreció dels principis Generals fa que estiguin subjectes a múltiples interpretacions: Autodeterminació, llibertat, respecte, drets, racionalitat,… 3. En la pràctica Professional, sovint, aquests principis entren en conflicte i no s’estableix Una categorització que permeti prioritzar-los. 4. Es tracta de principis molt Centrats en la relació professional- usuari. Portada a l’extrem, podria ser Que, defensant la bondat d’un principi en sí mateix, es causés patiment a Moltes persones; ja que el deure es té amb el propi bé sense tenir en compte Les conseqüències.

L’ètica utilitarista S’instaura a partir dels anys 80. Remarca la noció de bé públic, tenint en Compte les conseqüències de les accions en relació als principis d’utilitat i Justícia. Dins d’aquesta corrent utilitarista, destaquen quatre tipus D’ètiques: 1. L’hedonista: segons la qual el bé és la suma de satisfaccions –la Felicitati el mal, en contraposició –la suma de patiments. 2. L’idealista: el Bé és la felicitat que està constituïda pel coneixement, la virtut, la veritat, La bellesa,… 3. De les accions: l’acció correcta és aquella en la qual té Predomina el bé sobre el mal –com a conceptes abstractes-, més enllà de les Persones que experimentaran les conseqüències de les accions. 4. La normativa: S’estableixen unes regles pel raonament moral i la presa de decisions. Portada A l’extrem, podria considerar correcte matar una persona innocent pel bé de la Societat, doncs no hauria contemplat la llibertat individual.