Diferències entre Sòcrates i els sofistes

Els sofistes són molt avariciosos amb els diners i es fan pagar per les seves lliçons. No feien res de malament, per això, estaven dins, com diu Protàgoras, del comportament tradicional grec des dels temps dels aedos. Sòcrates, que no es va considerar mai un savi, mai va demanar diners a canvi de les seves ensenyances.

Els sofistes tenen un afany professional per adoctrinar i modelar l'ànima dels joves. Sòcrates sent horror davant de la caça de l'ànima: l'ànima és una cosa que no confiaria ni al meu pare, ni al meu germà ni a cap dels meus amics.

El sofista cultiva un art d'aparença i és un forjador d'imatges, i està dotat d'una ciència opinable i no veritable. Sòcrates, que li ambiciona la recerca de la veritat pura, va sentir el vertigen que pogués triomfar una habilitat consistent en fer semblar el bo dolent i viceversa, amb la qual cosa la veritat seria una mera qüestió d'utilitat, portant a què les mateixes lleis de la ciutat es feren cosa de conveniència i no de justícia.

Per tot això, Sòcrates busca l'alliberament d'aquesta frivolitat acudint a la dialèctica: val més aconseguir poc, però bo, que molt però equivocant-se.

Enfront de la retòrica i l'oratòria dels sofistes, Sòcrates aguditza la seva dialèctica. Segons Sòcrates, la retòrica deixa la certesa reduïda a mera probabilitat i subjectivisme, i això no fa a l'home més savi que a una cullera.

Els sofistes mantenen una actitud pràctica radicalment distinta a l'actitud teòrica mantinguda per Sòcrates. L'actitud practicista dels sofistes representava un menyspreu, sobretot teòric, referit a l'ordre humà o diví. I és que els sofistes, segons Sòcrates, omplien la gent de dubtes sobre les lleis i la religió de la seva ciutat. Davant d'aquesta orientació, Sòcrates va concentrar tota la seva atenció no en problemes de tipus pràctic, sinó en l'intent d'averiguar què és la pietat i la impietat, el bell i el lleig, el just i l'injust.

Finalment, per a Sòcrates, l'home no neix lliure sinó dins de la història i vinculat a la seva ciutat. Tot el que envolta l'home: família, sang, religió, etc., és el que situa l'home sobre una arrel. Sòcrates està molt lluny de l'afany dissolvent del sofista que predicarà que l'home neix lliure i aïllat. Doncs bé, Sòcrates rebutja rotundament la idea de la individualització del subjecte atòmic, sense vinculacions ni arrels.

Relacions entre Sòcrates i els sofistes

Malgrat les múltiples diferències, els sofistes i Sòcrates compartien diverses opinions:

• L'abandonament de la noció de la veritat i de la naturalesa (en el seu doble sentit: com a totalitat i com a arkhé) dels presocràtics.
• Els dos es centren en el camp de l'ethos (política, lleis, moral, costums...)
• S'interessen pel "ser" de les coses i no pel ser de la totalitat.