Diferències entre primera i segona tòpica. L’allò i el Jo

La primera tòpica és més biològica i la segona equival a la teoria de la personalitat de Freud. L’allò correspon a una part més instintiva. Un nadó que acaba de néixer té pulsions, som allò. Les motivacions d’un nadó són dormir, orinar... / Quan anem creixent tenim l’allò, la part fosca de la personalitat. Tots la tenim però no volem reconèixer-la: Pulsions eros i thanos. És la part més energètica, la que ens motiva. ex: olla i janet que va a cavall. L’allò es regeix del procés primari (inconscient). El jo es va creant, no naixem amb ell. Es forma perquè el nadó ha de reaccionar davant la realitat, i la realitat és canviant. Actualment seguim creant un jo, es manejable. L’energia del Jo prové del allò. En el jo i a part conscient i inconscient. A l’hora de moldejar influeix al superjò. ex: una criatura amb una família té gana, uns ploren altres no. Si ploren la mare/pare estan per ell (cap problema, benèvola) o no li donen res (protestona). Si fas A o B crees un jo.

El Super-Jò

Es comença a formar des de que som petits, té a veure amb les normes que ens envolten i la manera de comportar-se dels pares. / època del complex d’Èdip: és una època per la que tots passem entre els 5 i 6 anys. Normalment els nens volen acaparar l’atenció dels pares. (normalment nen mare i nena pare) / Aquesta època habitualment s’acaba superant ja que complim les prohibicions i el que ens manen. / Hi ha nens que es queden en aquesta època, tenen la necessitat de cridar l’atenció i fins i tot quan són grans busquen una parella similar als seus pares. / Totes les normes que rebem formen el superjò. Està relacionat amb l’ideal del jo. Hi ha moments socials en els que eren més potents.

Els somnis com a manifestació de l'inconscient

A l’any 1899 Freud va donar a conèixer la seva “interpretació dels somnis”. El seu objectiu era interceptar-los i buscar el seu significat. Per això es basa en els següents principis: 1-Els somnis compleixen una funció biològica i faciliten que el subjecte continuï dormint amb satisfacció imaginària de desitjos. 2-Els somnis són realitzacions dels desitjos, els nens petits tenen somnis més nítids perquè els mecanismes de repressió no estan desenvolupats i per tant no estan tan deformats com quan ja ets més gran. 3-Per analitzar bé un somni hem de distingir en contingut manifest i el latent, el manifest és allò que el subjecte recorda i descriu en el somni, sovint és incoherent i irrellevant, el latent mostra veritables desitjos del subjecte de forma encoberta, aquest dos modes es poden transformar en el contrari per manifestar coses de l’inconscient com idees o conflictes.

Lleis d'interpretació dels somnis

Els somnis poden estar disfressats amb un llenguatge propi. Per Freud els propis individus utilitzen una simbologia en que es produeixen associacions d’imatges i pensaments creades pel propi subjecte. -Llei de condensació: tendència a unir elements que en la vida desperta són diferents i produir una sobredeterminació que és que una imatge correspon a múltiples associacions. -Llei de desplaçament: canvi d'interès d’una representació, determinats objectes o persones poden guanyar o perdre valor afectiu. -Llei de representativitat: no hi ha idees ni representacions abstractes en els somnis però poden aparèixer imatges que les representen.