La difusió de la industrialització i els casos nacionals

La difusió de la industrialització

La nostra explicació de l'èxit de Gran Bretanya ha sigut la utilització de tecnologia estalviadora de treball per a evitar contractar treballadors que tenien els salaris més alts d'Europa a mitjan segle XVIII. Aquella tecnologia va començar a elevar la productivitat de la indústria i va produir la Revolució Industrial.

La transferència de la tecnologia britànica a altres països no era senzilla, perquè les característiques d'aquella tecnologia responien a l'estructura de preus relatius britànics (salaris elevats - preus de l'energia barats). Va ser necessària una adaptació d'aquella tecnologia o el canvi als països perquè fora eficient imitar la tecnologia de Gran Bretanya.

La indústria es va expandir per tota Europa, encara que no d'igual forma. Alguns països com Gran Bretanya, França i Alemanya, concentraven la major part de les instal·lacions fabrils. En cada país arrele un tipus específic de sector. Anglaterra posseïa el 70% de la mineria europea, però el seu avantatge era mínim en els sectors de la indústria lleugera (alimentació, tèxtils).

La incorporació de les noves tecnologies i de la manera de producció industrial no es podia fer de forma immediata a altres països. Entre els obstacles principals per a realitzar aquesta transferència trobem:

• Problemes polítics: les guerres, com en el cas francés, o la falta d'un Estat unificat, com en el cas alemany.
• La falta d'un mercat suficient per a fer rendible l'adopció de les noves tecnologies: la grandària del mercat.
• La manca de recursos naturals (carbó, ferro) que encaria els productes de les noves indústries.
• L'absència de capital humà (educació) que aplicara les noves tecnologies.
• La falta d'una transformació agrària.

La superació dels obstacles va permetre incrementar els ritmes de creixement. Cada país va superar les limitacions de forma diferent, la qual cosa va donar lloc a diferents nivells de desenvolupament:

• Els first comers (primers arribats), com França, Alemanya, Bèlgica, Suïssa.
• Els late comers (els ressagats) entre els quals estan els països del sud d'Europa (Espanya, Itàlia, Portugal), els del Nord (Suècia, Noruega) i els de l'Est (Rússia, Àustria-Hungria).

Entre els factors importants per a ajudar la industrialització cal assenyalar:

• El paper de l'Estat i la banca.
• La construcció del ferrocarril.
• L'exportació de béns primaris.

Anàlisi de casos nacionals

Gran Bretanya. El lideratge en RI de GB va anotar un monopoli virtual en els principals sectors de la producció industrial (cotó, ferro, ferrocarril, maquinària, carbó, etcètera). Els altres països experimenten una dependència tecnològica de GB:

• Gran Bretanya domina les exportacions mundials: la meitat del comerç mundial de tots els béns exportats es fabriquen al Regne Unit (Lliure canvi).
• Superioritat tecnològica i econòmica (poder a nivell polític) la principal potència colonial: recursos i mercats.
• Londres es va convertir en el centre comercial i financer del món: la city.

Alemanya. Alemanya va formar una unió duanera en 1834 (Zollverein) que va establir aranzels comuns en tots els estats alemanys. Va permetre la formació d'un mercat extens.

Estats Units. Les condicions econòmiques dels Estats Units eren molt favorables per a la industrialització: abundant terra, abundants recursos naturals, una població educada y un extens mercat intern. Amb aquestes condicions el creixement després de la guerra civil (1860-1865) va ser molt accelerat i els EUA es va convertir en la primera potència econòmica a principi del segle XX.

El creixement dels Estats Units es va basar en l'ús del factor abundant (terra, capital, matèries primeres) i l'estalvi de factors escassos (especialment treball), és a dir, escàs treball i, per tant, salaris elevats i un ús més intensiu de capital per a estalviar treball: millora tecnològica i racionalització de la producció.

La gran divergència

La Gran Divergència és la diferència entre l’ingrés per càpita entre països que hi ha des del segle XVIII, més específicament entre els països del nord d’Europa i els països d’Àsia. Aquesta es produeix per què no tots els països tenen les mateixes característiques com el sistema d'aprofitament del comerç internacional, les institucions, el canvi agrari, o el canvi industrial, és a dir, hi havia dos tipus de diferències entre els països.

Diferències geogràfiques. Les nacions occidentals tenien avantatge per trobar-se en les zones temperades, la divisió política (arrels geogràfiques) va incrementar la competència entre nacions i la dotació de factors productius és diferent entre els països (el carbó a la Xina no és tan accesible com a Europa).

Diferències institucionals. A les nacions occidentals hi havien millors drets de propietats, l’inici d’una revolució científica i una millor ètica de treball.

Característiques de l’empresa industrial durant la primera revolució industrial (pymes familiars)

Les característiques de l’empresa industrial son le següents:

(Al augmentar la dimensió de les empreses, sorgeixen dificultats per captar l’informació necesària en la presa de decisions, majors necessitats financeres. Per aquest motiu apareixen millores en els instruments de gestió).

• La gestió de la contabilitat de costos tipus analític.
• Organització empresarial més complexa amb diverses unitats operatives.
• Direcció en mans d’una jerarquia de executius asalariats, és a dir, separació entre la propietat i la gestió.
• Donades les dimensions que estaven arribant a tindre les companyies, les empreses financiaven gran part de el seu actiu mitjançant financiació ajena. (Aquesta podia ser per mitjà d’accionistes o per mitjà dels sistemes financers).
• El creixement de les empreses tenia una base de especialització i de diversificació (on l’especialització requería una major formació).