Diglòssia, Llengües Minoritàries i Conflicte Lingüístic: Anàlisi Sociolingüística

Diglòssia

Fishman va estendre el significat del terme i planteja la distribució jeràrquica de dues llengües diferents de manera general i estableix: una llengua d'ús formal i una llengua d'ús informal. Són mostres de diglòssia, en aquest cas, el català durant l'etapa franquista i moltes altres llengües que no tenen reconeixement oficial (Brató). Actualment, el terme diglòssia s'usa amb aquest nou significat.

Llengües Minoritàries i Minoritzades

Llengua minoritària: té un nombre reduït de parlants però gaudeix d'un 'bon estat de salut': té variabilitat comunicativa i compleix totes les funcions socials amb plena normalitat.

Llengua minoritzada: té pocs parlants, però l'ús de la llengua es troba en regressió: no s'usa en molts àmbits de relació i perd progressivament espais socials. Característiques de llengües minoritàries com el català: la població bilingüista, falta de presència en sectors socials. La situen entre llengües de demografia mitjana:

• El seu estatut jurídic (Andorra, Catalunya...)
• Demografia (7a llengua en la UE)
• Situació sociolingüística (mai abandonats pels parlants i es transmet de manera intergeneracional)
• Equipament lingüístic (diccionaris...) capacitat de difusió i elaboració de neologismes.

Conflicte Lingüístic

Tensió que es produeix entre dues llengües a l'interior d'un territori per assolir un nombre més gran de funcions i de parlants. Es resol per substitució lingüística o normalització.

Sociolingüística

Estudia l'ús de la llengua i analitza les relacions que hi ha entre les llengües i el medi. La diversitat de l'ús lingüístic, els fenòmens de contacte i processos de canvi. Explica la relació entre l'ús de la llengua i la globalitat del sistema sociocultural. La sociolingüística se separa de la lingüística quant a finalitats, matèria d'estudi i perspectives de treball. La lingüística estudia l'estructura, l'essència de la llengua.

Llengües en Contacte i Plurilingüisme

El concepte de llengües en contacte designa la relació que dues o més llengües mantenen en el si de les seves comunitats. La situació més natural: dins un estat convisquin diverses llengües. El monolingüisme és una situació estranya. La norma general és el plurilingüisme.

Bilingüisme

És el cas més simple de plurilingüisme: dues llengües en contacte. Classificació del bilingüisme:

• Individual: capacitat d'una persona d'utilitzar dues llengües (actiu, passiu / simètric, asimètric / instrumental, inactiu)
• Territorial: espai dividit en dues zones amb llengua pròpia
• Social: una societat usa dues llengües que alternen segons normes d'ús establert. El bilingüisme amaga una situació de desigualtat. Classes: limitat, massiu / oficial, no oficial / neutre, diglòssia.