Dignitat Humana: Concepte, Naturalesa i Condicions

El Concepte de Dignitat

En el seu ús més antic, la dignitat no s’atribuïa per igual a tots els éssers humans. La dignitat separava alguns éssers humans de la resta i els posava per damunt d’ells. El digne, o dotat de dignitat, ho era perquè, a ulls de tots, es mostrava com algú ajustat a una manera de ser considerada per tots excel·lent, que no tots eren capaços d'assolir. Més tard, la concepció cristiana ens igualà a tots en la dignitat de fills de Déu. Ser fills de Déu ens atorgava a tots un valor intrínsec que ens feia creditors de respecte. En temps moderns, allò que ens atorga valor a tots ja no és ser fills de Déu, sinó estar dotats de raó, ja que la raó, deien, ens permet conèixer la llei moral i seguir-la en les nostres accions. Des d’aleshores, la dignitat és quelcom que caracteritza tot ésser humà, independentment de la seva condició social o econòmica, raça, religió, edat, sexe, etc., només pel fet de néixer dotat de raó.

És l’Ésser Humà Digne per Naturalesa?

Cal concloure que la capacitat de dirigir racionalment la pròpia vida no és prou per a atribuir dignitat a l’ésser humà. La dignitat humana sembla estar més lligada a un tipus de vida, a una forma de ser i d’actuar. Alguns diuen que aquesta forma de vida només pot ser el resultat d’un esforç moral. La condició de dignes per naturalesa, diuen, l’ésser humà seria capaç d’aconseguir-la, ja que l’ésser humà és intel·ligent. No obstant això, hi ha altres pensadors que afirmen que el tipus de vida propi d’un ésser humà digne no es troba tan allunyat de la vida que acostumem a viure els humans.

Enfocament de les Capacitats

L’anomenada teoria o enfocament de les capacitats afirma que l’ésser humà no només es defineix per ser capaç de pensar sobre què pot fer que la vida sigui millor i actuar en conseqüència. El tipus de vida propi d’un ésser humà digne serà un tipus de vida caracteritzat per aquelles coses que l’ésser humà fa de forma natural.

Condicions que Confereixen Dignitat a la Vida

• Vida, salut i integritat corporal: Sentir aversió cap a la mort i desitjar viure una vida d’extensió normal.
• Sentits, imaginació, pensament i emocions: Percebre el món amb els nostres sentits, imaginar, fer distincions i mirar d’entendre les coses.
• Afiliació, joc i naturalesa: Reconèixer altres éssers humans, viure amb ells i cap a ells. Posar-nos en el lloc dels altres i compadir-los. Treballar. Riure i jugar. Mantenir una relació satisfactòria amb el món natural en el qual vivim.
• Control sobre el propi entorn: Incidir en el nostre entorn, ja sigui polític o material.

Les Condicions per Parlar d'Acció

1. Esdeveniment públicament observable.
2. Intenció: voluntat d'aconseguir un fi com a propòsit.

Acció Moral

Valor: Qualitats que atribuïm a les coses per fer una tria i donar satisfacció a les necessitats i desitjos.

Necessitats/desitjos morals: Necessitats de viure millor, relacionar-nos millor amb els altres i relacionar-nos millor amb nosaltres mateixos.

Valor moral: S'atribueixen a les accions i a les persones per les seves accions en la mesura en què aquestes accions donen més o menys satisfacció a les necessitats morals.

Classes de Valors Morals

1. Bo/desitjable o el contrari.
2. Moralment obligatori.
3. Moralment elogiable o moralment reprovable.

Acció Moral

Són aquelles accions que pretenen aconseguir un valor moral, és a dir, aquelles que o són bones o moralment obligatòries o elogiables.

Moral

Conjunt de creences sobre allò bo, moralment obligatori i moralment elogiable. Poden ser:

• Personals: Les creences morals que adopta la persona.
• Socials: Les creences del conjunt de la societat.

La Racionalitat de l'Acció

Té tres condicions:

1. Consciència del fi.
2. Coneixement dels mitjans.
3. Posar en obra els mitjans.

Paper de la raó:

• Calcula i avalua els mitjans.
• Avalua els fins.

Racionalitat Moral

La raó avalua d'acord amb classes de valors morals, el fi, els mitjans i el context.