La Dimensió Cultural de l'Ésser Humà: Conceptes Clau i Diversitat
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,31 KB
La dimensió cultural de l’ésser humà
L’ésser humà com a realitat biològica i cultural
La capacitat per pensar, indissolublement unida al desenvolupament del llenguatge abstracte, ha permès a l’ésser humà adquirir consciència del món (tenir-ne una representació simbòlica en la seva ment) i crear una realitat més enllà de la viscuda en el moment immediat: una realitat cultural.
Els animals estan determinats només biològicament i això els porta a satisfer les seves necessitats vitals a cada moment. L’ésser humà, en canvi, està determinat culturalment. És a dir, la seva vida adquireix un sentit més enllà de les seves necessitats vitals i la realitat immediata, essent determinada per una realitat cultural que ell mateix ha creat i que li genera nous condicionaments i necessitats.
Què és la Cultura?
Identificarem com a cultural tot allò que va més enllà del que és genèticament programat en l’ésser humà.
La nostra naturalesa cultural s’estableix amb tot allò que aprenem socialment. Però la cultura no és només apresa socialment, sinó que és també un producte social. Les diferents persones que formen un grup humà en interacció mútua generen tot tipus de pautes culturals i codis que els permeten desenvolupar la seva vida de forma col·lectiva. Aquesta cultura rep el nom de cultura normativa.
El suport fonamental per a la construcció de la cultura és el llenguatge simbòlic.
Resumint: Cultura és el conjunt de pràctiques que constitueixen la forma de vida d’una societat.
Subcultura
La societat és molt complexa i tot i que sempre hi ha una cultura predominant, no tothom segueix les mateixes pautes ni el mateix estil de vida. Parlem de subcultures per a definir les diferents formes d’expressió cultural que es donen dins una cultura.
Contracultura
Propostes alternatives als cànons de conducta generals d’una societat, rebutjant els valors imperants i proposant-ne d'altres a canvi (com per exemple els moviments hippies, grunges, punks, emos, gòtics, heavis...).
La diversitat cultural
El fet de conviure diferents cultures en un lloc o en un temps genera una varietat de fenòmens dels quals destaquem els següents:
Etnocentrisme
Consisteix a avaluar i jutjar les altres cultures prenent com a punt de referència els valors de la cultura pròpia, creient que aquests són superiors. La conseqüència és el rebuig de les cultures alienes, creient que són inferiors, salvatges o primitives. També és la base del racisme i la xenofòbia.
Relativisme cultural
Sosté que no existeixen valors universals o criteris absoluts pels quals es puguin jutjar les diferents cultures. Aquesta ideologia, tot i semblar positiva pel fet de no permetre jutjar si hi ha cultures superiors o inferiors, té l’inconvenient de no permetre manifestar els valors d’algun ritual en perill d’extinció, o de creure que tot s’hi val en nom de la llibertat d’expressió, etc.
Transculturalisme
És el fet de poder establir uns valors que són comuns en moltes cultures, pot ajudar a combatre els inconvenients del relativisme cultural i alhora a preservar o fer prevaler drets fonamentals i la dignitat de les persones.
Interculturalisme
Permet poder acceptar la diversitat cultural i reconèixer-hi una riquesa i un guany orientats a una convivència pacífica entre les cultures.
Aculturació
S'anomena amb aquest terme el procés de canvi cultural per contacte o imposició d'una cultura dominant. Generalment el procés d'aculturació implica una pèrdua dels trets propis i una assimilació de la nova cultura que ocupa, respecte a l'anterior, una posició preferent.
Inculturació
Seria l’alternativa al procés anterior, que tracta la inserció de valors d’altres cultures en una cultura particular de forma harmoniosa, respectant els ritmes necessaris per a plantar les bases, fer-les arrelar i crear noves formes de pensament inèdit.
Aquest terme fou el que reclamà el cristianisme com a propi en el seu procés d’evangelització de les religions autòctones en les missions a Amèrica, Àsia i Àfrica, havent estat acusat d’aculturació.