Les quatre dimensions de la intel·ligència i els 8 tipus d'intel·ligència

Les quatre dimensions de la intel·ligència

Intel·ligència com a capacitat

La intel·ligència depèn de la dotació genètica i de l'estructura del cervell. És clar que l'individu neix amb unes capacitats, si bé no és menys clar que aquestes les haurà de desenvolupar en un medi natural i sociocultural.

Intel·ligència com a adaptació a l'ambient

Precisament perquè la intel·ligència es desenvolupa en un context, s'ha d'entendre aquesta com a producte de la interacció entre l'herència i l'ambient.

Intel·ligència com a procediment

La conducta intel·ligent entesa com a conducte estratègica, enfocada a assolir objectius.

Intel·ligència com a coneixement

Ningú actua en el buit, cal sempre coneixements o representacions mentals.

Els 8 tipus d'intel·ligència

STERN formula TERMAN escala stanfor-binet (int. Innata). PIGET enfocament evolutiu, prelogica:

El tret dominant d’aquesta etapa és l’aparició del llenguatge. Amb ell apareix de la mà el pensament representatiu: el nen empra paraules i imatges per referir-se al seu entorn. Al començament, el pensament del nen és egocèntric, tot gira al seu voltant. Al món, les coses són pensades i funcionen perquè ell les utilitzi. L’altre tret de la intel·ligència infantil és la pregunta del “per què”. No distingeix entre el perquè causal del perquè final.

Logicoconcreta: comença el pensament logic que complementa les intuïcions, desapareix el egocentrisme i es capaç de distingir entre el seu punt de vista i el des altres, la discussió es clau. El nen aprèn les nocions de canvi i permanència.

Te. Actuals, t. Del processament de la informació: Sternberg L’existència de la intel·ligència és proporcionar els mitjans per governarnos a nosaltres mateixos, de manera que els nostres pensaments i les nostres accions siguin organitzades, coherents i adequades, tant a les nostres necessitats internes com a les necessitats del medi ambient. La conducta intel·ligent implica la capacitat d’aprendre de l’experiència i d’adaptar-s’hi, de resoldre problemes i raonar amb claredat. Esta constituïda per: intel·ligència componencial: es la part analítica, intel·ligència experencial: es la part creativa, intel·ligència contextual: part practica.

Inteligencia emocional: Destaca el poder dels sentiments i les emocions davant de la freda lògica racional, perquè en realitat, lliures d’emocions no seríem humans ni tampoc éssers intel·ligents. Goleman concep la intel·ligència emocional com “una forma d’interactuar amb el món que té molt en compte els sentiments, i engloba habilitats com ara el control dels impulsos, la motivació etc. La intel·ligència emocional es el resultat de tenir 5 habilitats: consciència d’un mateix, autocontrol emocional, automotivació, reconeixement de les emocions alienes, control de les relacions (treball en grup, influenciar).

Els 8 tipus d’intel·ligencia: lingüística (poètica retòrica), logicomatematica, espacial, musical, corporalcinestesica, intrapersonal, interpersonal, naturalista, exsistencial (capacitat espiritual profunda).