Dinàmica Demogràfica i Mercat Laboral a Espanya: Anàlisi i Evolució

Dinàmica demogràfica i moviments migratoris a Espanya

La transició demogràfica a Espanya: característiques principals

Les característiques de la població espanyola són conseqüència de tres elements: 1. Natalitat, 2. Mortalitat, 3. Moviments migratoris.

La característica més particular ha estat la reducció de la natalitat. A partir de la dècada dels 70, a Espanya es va passar del baby boom a la manca de naixements, un canvi molt brusc produït pels canvis econòmics, socials i culturals i la incorporació de la dona al treball. Paral·lelament, s’ha augmentat l’esperança de vida, cosa que ha tingut com a conseqüència un canvi important en l’estructura d’edats de la població. També hi ha hagut un envelliment progressiu de la població amb una desigual distribució dels creixements poblacionals entre els diferents territoris o comunitats autònomes.

Moviments migratoris

Moviments migratoris interiors:

Entre les pròpies comunitats autònomes, que pràcticament havien desaparegut però que des de fa uns anys han retornat amb molta força.

Migracions exteriors:

S’ha produït un canvi molt important, ja que Espanya ha passat de ser un emissor de fluxos migratoris a un receptor d’importants corrents migratòries.

Per què aquest canvi de tendència? És conseqüència de 2 factors:

1. Efectes de la lliure circulació de persones dins la UE. Hi ha moviments migratoris per majors condicions de vida i per conseqüència de la residència d’Espanya com a lloc per a gent gran.
2. Pressió migratòria de determinats territoris fora de la UE, com és el cas del Marroc, l’Àfrica Subsahariana i Llatinoamèrica.

Capital humà:

Una manera de valorar el capital humà és veure la població major de 25 anys i amb estudis superiors. A Espanya representa un 45% de la població, mentre que la mitjana de la UE (27) se situa en el 67%. La primera conclusió és que la dotació de recursos humans és insuficient.

El mercat de treball a Espanya en una perspectiva històrica i factors explicatius

Característiques bàsiques:

1. Un augment important de 1980 a 2012 de la població activa que s’explica per dues qüestions:
   • Augment de la població en edat de treballar (factor demogràfic) conseqüència bàsicament de la immigració.
   • Augment de la taxa d’activitat en el col·lectiu femení.
2. Elevats ritmes de creació i destrucció d’ocupació. Per exemple, des de mitjans dels 90 es va crear molta ocupació fins al 2007, i a partir del 2007 hi ha una gran destrucció d’ocupació.

Factors explicatius de l’ocupació i l’atur

Mirarem quins són els factors que han provocat en els diferents períodes l’augment o la disminució de l’atur. Ho dividirem en 4 etapes:

1. De 1970-1980:

Hi ha una important crisi energètica que fa augmentar de manera molt important el preu de les energies. Es caracteritza per 3 xocs negatius que afecten directament a la producció:

1. Encariment del preu del petroli, detonant de la situació.
2. Desacceleració dels avenços en productivitat.
3. Augment dels salaris reals i les cotitzacions de la seguretat social.

Aquests tres xocs expliquen amb claredat la destrucció de la desocupació, i per tant l’augment de l’atur en aquest període.

2. 1985-1994:

S’acaba la crisi energètica i tant empreses com famílies recuperen el seu estalvi. Aquesta recuperació té com a conseqüència positiva un augment de la inversió i de recuperació d’activitat econòmica fins a començaments del 94.

3. 1994-2007:

El mercat de treball torna a millorar com a conseqüència de la bombolla immobiliària i es crea molta ocupació entre 1995 i 2007.

4. Del 2008 fins a l’actualitat:

La crisi del 2007 va suposar un terratrèmol en el mercat de treball, amb destrucció de llocs de treball sobretot en el sector de la construcció i indústries relacionades.