Dinàmica i Estructura de la Població Espanyola i Catalana

La Dinàmica Poblacional Espanyola

Per comptabilitzar la població, antigament s'utilitzaven els focs o fogatges, que servien per recaptar impostos i lleves militars. Des del segle XVIII, es van implementar dos tipus d'estudi més detallats:

• El cens: recompte de la població en un moment determinat, que proporciona informació sobre el volum, sexe, edat, estat civil, etc.
• El padró municipal: comptabilitza els naixements, defuncions i canvis de residència.

La Transició Demogràfica

Per explicar les etapes de la dinàmica poblacional, els demògrafs utilitzen el model de transició demogràfica. Aquest model explica com una població passa, per exemple, d'un creixement nul per una mortalitat elevada a un creixement nul per una natalitat baixa. Permet comparar, explicar i valorar la dinàmica d'Espanya amb altres països.

El Règim Demogràfic Antic (Fase 1)

A Espanya, aquesta fase es va donar fins a principis del segle XX. Es caracteritza per taxes de natalitat i de mortalitat molt elevades. La natalitat alta corresponia a uns 5 fills per dona, i l'esperança de vida era de 35 anys aproximadament, a causa de la mala higiene i les dures condicions de vida. La fecunditat i mortalitat eren altes a l'Espanya interior i moderades al sud. A Barcelona, hi va haver un augment demogràfic gràcies a la industrialització.

El Creixement Demogràfic (Fase 2)

La natalitat va seguir sent alta, però la mortalitat va començar a baixar gràcies a la millora de l'alimentació i la higiene. Hi va haver un creixement demogràfic notable. Espanya va entrar en aquesta fase amb un descens continuat de la mortalitat, cosa que va augmentar la població.

L'Ajustament Demogràfic (Fase 3)

A Espanya, la mortalitat va seguir baixant gràcies a la millora de la higiene i la medicina. Les taxes de natalitat van disminuir i es van anar acostant a les de mortalitat.

El Nou Règim Demogràfic (Fase 4)

L'esperança de vida va augmentar fins als 50 anys gràcies a la medicina.

Característiques Actuals de la Població Espanyola

Moviment Natural de la Població

Si la mortalitat és més elevada que la natalitat, la població disminueix. Però si la natalitat és més elevada que la mortalitat, la població té un creixement natural o vegetatiu. Des del segle XX, la natalitat a Espanya tenia tendència a descendir, i es va situar en un dels índexs de fecunditat més baixos, cosa que va comportar un escàs creixement natural de la població i va entrar en una fase d'envelliment progressiu. La mortalitat va disminuir a causa del descens de la mortalitat infantil i l'augment de l'esperança de vida. Entre els 15 i 44 anys, les morts eren a causa d'accidents de trànsit i la sida. La taxa de mortalitat infantil a Espanya és molt baixa. La taxa mitjana de fills per dona va ser d'1,4.

L'Evolució de la Població Espanyola

L'increment de la població era a causa dels estrangers que van venir al nostre país. Espanya és el país amb el saldo migratori més gran.

Les Migracions

Causes i Conseqüències

Causes

• Demogràfiques i econòmiques: dues de les més freqüents. L'augment de la població sense la creació de llocs de treball provoca desocupació i salaris baixos.
• Relacionades amb catàstrofes naturals: Els terratrèmols, la desertització, les pestes, etc., causen males collites.
• Polítiques: Les guerres i persecucions polítiques provoquen que la gent emigri.
• Socioculturals: El desig de viure en llocs democràtics perquè on vius hi ha una dictadura.

Conseqüències

• Per al país d'origen
• Per al país de destinació, ja que pot provocar conflictes laborals
• Per a la persona emigrant

["...content truncated due to size limitations..."]